Josep Maria Ribaudí i Martí

És tal com les vaig veure jo. L’escenografia em va decebre molt, el vestuari una miqueta i la il·luminació força. Penso que Andrés Lima (que és un director excel·lent) no hi va saber donar el to, i aleshores els actors, per bons que siguin, no hi tenen res a fer. llàstima perquè a mi Arthur Miller m’agrada molt. A veure que passarà amb El Preu, toquem fusta. Crítica completa » http://bit.ly/29pEIIe

Com a autor Pinter és delicat i gens fàcil de tractar i penso que a aquest Amant se li ha donat un enfocament no massa adequat. D’acord que la parella protagonista està formada per uns pijos rematats, british classe alta, però la manera que el director els ha fet actuar possiblement me l’hauria empassat a Anglaterra, però aquí m’ha grinyolat; Em passa el mateix amb actors formats a la Comédie Française quan actuen aquí amb la cantarella d’allà. Crítica completa » http://bit.ly/1TnGwhr

Els de la Companyia de Circ “eia” ens ofereixen un espetacle d’acrobàcies que, segons el programa de mà té com a objectiu “fer riure pensant” o “fer pensar rient”. Jo per aquestes elucubracions sóc molt poc apte, o sigui que el que he vist és una performance on quatre acròbates han donat el millor d’ells mateixos, primer en una perxa i després utilitzant uns mòduls que els hi han servit per a tot. Penso que sense ser un espectacle del tot rodó, té un bon ritme i una execució més que correcte, on els acròbates demostren una forma envejable i bona coordinació entre ells. Crítica completa » http://bit.ly/1WV5iL6

Com en la primera entrega, conyejant-se de tot el que es belluga, en aquest cas en el món de la educació. Sketchs, música en directe, absurd, ball, cançons, mim i… text. Espectacle dinàmic on els que en surten més malparats són els responsables de la educació, com aquella consellera balear que va parlar del informe “trepitja”. I bullying? Oh i tant, però aquí el fa la persona menys indicada perquè, la veritat, en aquesta “educació” tot va com el cul. El fotut és que em sembla que ens acostem a la realitat… Crítica completa » http://bit.ly/1QSoPuS

Possiblement perquè s’ha fet com un documental de la tele. No tinc clar que hagi estat una bona idea que les peripècies de la Nadia les expliqués ella mateixa. Parla un bon català (les meves felicitacions) però no és una actriu i no ha sabut emfatitzar els moments en que la història reclamava el màxim d’intensitat. Ha rebut la meva solidaritat, incondicional, però no m’ha arribat a emocionar. D’històries com la d’ella n’he llegit alguna i n’he vist unes quantes al cinema, perquè de casos com el d’ella al Afganistan n’hi ha a grapats. Tot i així és un molt bon testimoni de que hi ha països que encara viuen en l’edat mitjana. Crítica completa » http://bit.ly/1T7q5dI