Josep Maria Ribaudí i Martí

Doncs potser sí. La incursió a Èdip a Colonos penso que ha estat un error, ha allargat l’obra sense portar-nos enlloc. Direcció volgudament molt estàtica que ha emfatitzat el text, que és molt bo. L’engrandiment de l’escenari també penso que ha estat un error. ha perjudicat l’audició i no ha aportat res rellevant. En quant a actuacions només ha destacat Èdip-Manrique que és el que ha tingut possibilitat de matissar. El demés, actors de categoria, han estat encotillats en una direcció molt estàtica de Broggi. Crítica completa » http://bit.ly/2HIp7Sr

Lampedusa, una illa que quasi és un illot, però tot i ser italiana està més a prop d’Àfrica de d’Europa i per aquest motiu és pas d’immigrants. Ara ja no, però els seus habitants eren pescadors i saben el que és la Llei del Mar, la que obliga a salvar a qualsevol que s’estigui ofegant. A partir de Lacrime Di Sale, de Lidia Tilotta, periodista i Pietro Bartolo, el metge de Lampedusa, Anna Ricart ha adaptat el llibre per convertir-lo en obra de teatre. Com a testimoni és colpidor, tot i que ja sabíem el que passava i està passant. Com a obra de teatre per mi ha quedat una mica fluixa en el sentit que li falta una certa […]

Per la meva manera de veure-ho no ha passat d’aquí. Cinc dones, no actrius professionals, ens han explicat el seu camí (no de roses) per arribar a Gràcia, escaquejar-se de la policia, aconseguir papers, reunificar la família… sempre fent feines de neteja, allò que en argot actual anomenen QUELI (la QUELImpia), Per no ser professionals ho han fet força bé i hi ha hagut moment ben divertits. Un documental voluntarista. Des del meu punt de vista no ha passat d’aquí. Crítica completa » http://bit.ly/2vmmkbj

Per una banda tenim a Emma Vilarasau i Mar Ulldemolins defensant una història ben poc creïble: una joveneta inexperta intenta entabanar a una periodista que ja porta esperons, tipus Oriana Fallaci; com si es pensés que es mama el dit. De l’altra la germana de la periodista, Imma Colomer en estat de gràcia, que sembla que interpreti una funció apart. Llàstima que no l’hagin desenvolupat més la seva història, la relació amb el gat Muriel i una pila de coses que li passen o li han passat. Llàstima perquè amb ella l’obra rutllava. Vaja, que els hi ha robat la funció Crítica completa » http:// http://bit.ly/2uVUouv

Un espectacle amb llanterna màgica que esdevé màgic. Una història de tres germanes, un calidoscopi i més coses. Un pianista extraordinari donant suport a tota la història i un il·lusionista que a més de menar la llanterna fa trucs amb calma i autoritat. Una noia expressiva i atractiva que fa tots els papers amb histrionisme controlat. Llàstima que les projeccions s’han fet llargues; una retallada li hauria vingut bé a l’espectacle. Tot i així val la pena; a mi m’ha agradat. Crítica completa » http://bit.ly/2rI6p9s