Josep Maria Ribaudí i Martí

Josep Julien ens ho ha deixat ben clar, fins al punt de que tot i que hem sabut que cremava cases, donava pallisses i disparava a la gent, només per espantar-los i extorquir-los per ordre del seu cap, acabes empatitzant amb aquest gàngster fracassat; és més, li donaries un cop de mà per ajudar-lo a sortir-se’n. Excel·lent escenografia de Laura Clos aprofitant al màxim l’Espai Lliure i fabulosa direcció de Xicu Masó, que ha entès l’obra i ha sabut donar-li la forma perfecte. No us la perdeu i no badeu, que només estarà fins diumenge en cartell. Compreu les entrades ja! Llegir més.

Hi ha muntatges que són especials, i aquest ho és, per categoria, per dificultat i per espectacular. Divuit actors en escena no són cap mariconada; podrien estar fent el ruc, però no; fan teatre del bo i innovador, explicant una història punyent, de refugiats, però a pesar de la tragèdia, amb tocs divertits, genials. La història és brillant, la posada en escena espectacular i el moviment d’actors (18) un exemple. Teatre de molta categoria d’aquells que de tan en tant ens ofereix el Lliure. Recordeu la Costa de la Utopia, Les tragèdies Romanes o El Mestre i Margueritta? Doncs per aquí anem, i només estarà en cartell quatre dies, o sigui que… Llegir més.

I si les ferides s’han fet en una guerra civil… n’hi te’n parlo. Patxo Telleria ha fet una virgueria adaptant la novel·la de Bernardo Atxaga al teatre, i Fernando Bernués l’ha rematat amb una direcció ajustadíssima on els catorze actors han brillat a un gran nivell, sense sobresortir l’un de l’altra. Obra difícil amb una posada en escena espectacular on l’acordió sempre hi és present. Pels que ens agraden els lei motiv ha estat una festa. Posada en escena espectacular, com en els bons temps. Llàstima que l’audició no ha estat perfecte. Llegir més.

Així anomenen aquest teatre en que l’espectador li sembla que veu el que passa en una casa qualsevol a través d’una finestra o o pel forat del pany. Aquí espiem a una parella al llarg de la seva relació de sis anys… i vuit trencaments. L’obra no segueix el temps cronològicament, però no tenim cap problema perquè apart de la parella, tenim a un tercer actor que és una mena de narrador que atura el relat, el fa continuar, interacciona amb els espectadors… una troballa. Una boníssima direcció ha portat els tres actor a l’excel·lència. L’accent argentí un valor afegit que enriqueix els diàlegs. No us la perdeu! Llegir més.

Kafka és complicat: soledat, frustració, angoixa… però també és un mestre tant per la seva manera d’escriure com pels temes que tocava i com els tocava. Doncs el duo Ivan Benet i Xavi Ricart penso que d’aquest petit monòleg n’han fet una creació, com dic al encapçalament, per caure de cul. Amb una escenografia falsament pelada Peter el Roig ens ha anat explicant una part de la seva vida, els últims cinc anys i els canvis que ha sofert des de que el van caçar a l’Àfrica. Ara és tot un personatge que dóna fins i tot conferències, però a la nit, quan arriba a casa… Llegir més.