Jordi Bosch Argelich

Una casa, la d’en Pau, envoltada per sis hectàrees d’oliveres, és l’escenari d’un record de fòbies i por que la Júlia, la seva cosina, vol destruir. La destrucció per mitigar l’angoixa vital allà generada. Aquest és l’entorn que acull el text de l’Aina Tur a Sis hectàrees d’oliveres. La dramaturga, directora i gestora cultural menorquina, dominadora de narratives que parteixen del trauma (Una galàxia de luciérnagas), va rebre el XVII Premi Quin Masó a la producció teatral catalana amb aquesta creació. La ficció té un encaix en la realitat, en aquest cas, ja que l’autora i la protagonista comparteixen la mateixa fòbia a les olives. El cas de la Júlia, però, s’engendra a partir de la violència soferta de petita […]

La identitat, els seus significats i les seves conseqüències constitueixen la base sobre la que Wajdi Mouawad (Líban, 1968) basteix la història intensa, dura i penetrant de Tots ocells. Els sentiments que aquest concepte provoca són tan diversos com el caràcter dels personatges en un conflicte que esdevé desgraciadament etern. Cadascú hi aporta una mirada alternativa, com les perspectives que es poden tenir d’una mateixa realitat mirada des de finestres diferents. La profunditat de l’experiència humana i de les emocions desbordades que es pot copsar a la tetralogia de Litoral, Incendis, Boscos i Cels torna a escena en aquest magnífic text, de la maneta, com és habitual, de La Perla 29 i sota la magistral direcció d’Oriol Broggi. La història […]

Quan Agamèmnon, castigat per Àrtemis per fatxenda, es va veure obligat a sacrificar Ifigènia, la seva filla, per poder reprendre el camí de Troia amb els seus vaixells, va prioritzar la seva ànsia de poder i, alhora, el seu amor per Grècia davant l’amor per la jove. Clitemnestra, mare d’Ifigènia, embogí. El desig de mort, el desfici per la revenja i el sentiment de desesperança van esdevenir protagonistes. Àrtemis, però, va utilitzar el sacrifici com a càstig només per Agamèmnom, substituint la mort de la jove per la d’un cérvol i transportant-la a Crimea, on tenia la funció de sacrificar els estrangers que, víctimes de naufragis, arribessin a les seves costes. Orestes, germà d’Ifigènia, va arribar a l’illa molts anys […]

El Cirque du Soleil ofereix una versió revisada del seu espectacle paradigmàtic. Alegría va presentar-se en societat, a Barcelona, ja fa més de vint anys. 14 milions d’espectadors, 255 ciutats de 40 països després, s’observa un gir més cap a l’audiovisual que per la poesia, però la sensació de perill constant segueix tenint el principal protagonisme. Barres acrobàtiques, jocs de roda, hula hoops, contorsions, pals de foc, llits elàstics o els incomparables trapezistes finals farceixen l’escenari de risc i emoció estètica en grau superlatiu. Tot amanit amb l’actuació d’una parella de pallassos espanyols, Pablo Bermejo i Pablo Gomis, que amb el seu clown exquisit recorren tota la funció i omplen de tendresa els instants previs a les grans exhibicions acrobàtiques. […]

Dues persones al servei de la utopia, immersos en un univers oníric a partir d’una situació aparentment simple. Aquest és el patró que explota la parella creativa formada per la Lluïsa Cunillé, a l’autoria, i l’Albert Arribas, a la direcció. El jardí i El gos mostren també aquest esquema. Dos intèrprets a l’escenari dramatitzen retrobaments, encontres i coincidències que tot ho trasbalsen i tot ho canvien. Aquest cop, però, la complexitat augmenta perquè els fantasmes que transformen el rumb de la protagonista són diversos. I tots representats per una majúscula i sublim Berta Giraut, que dibuixa amb traça i agilitat les característiques de tres personatges molt diferents entre si. La precisa dicció dels diversos accents que prenen permetrien seguir l’obra […]