Iván F. Mula

A punt de commemorar el 90è aniversari de Stephen Sondheim (encara amb vida), resulta una feliç coincidència que sigui ara quan West Side Story, el seu debut com a lletrista, ens arribi a Barcelona. Després del seu èxit a Madrid i l’expectativa creada al seu voltant, podem dir que el muntatge ha aconseguit estar a l’alçada del que el públic d’aquí podia esperar. Es tracta d’una proposta d’alta inversió i recursos tècnics i artístics que llueixen sobre l’escena de manera impecable, amb un resultat final polit i perfeccionat, cosa que deixa en evidència a altres propostes que hem vist en altres ocasiones. En l’espectacle, destaca notablement el bon nivell dels ballarins que segueixen les coreografies originals molt ben orquestrades en […]

Que la nova direcció del Lliure hagi obert les portes a veus noves, joves i feministes (que no ens faci por la paraula) és molt més que aire fresc en la programació d’un teatre públic: es tracta, probablement, de la millor notícia teatral de la temporada. L’actriu, directora i dramaturga Carla Rovira, concretament, ha estat una de les grans apostes d’aquesta nova línia, assumint, com a artista resident, el difícil repte d’enfrontar-se a la Sala Fabià Puigserver. L’artista ha optat, amb risc i valentia, per abordar una mena de tractat sobre la mort, obtenint un resultat interessant però també irregular. Tractant-se d’un procés creatiu amb recerca i experimentació, dóna la sensació que, potser, haurien calgut alguns mesos més per acabar […]

Hi ha companyies que, al llarg del temps i els espectacles, s’acaben per fer estimar. És el cas, per exemple, d’Els Pirates Teatre que han aconseguit, gràcies a les seves fresques adaptacions de Shakespeare, Brossa i altres autors, que un s’apropi a descobrir les seves propostes amb ganes de passar una estona agradable. Adaptant, en aquesta ocasió, a Molière, el grup demostra novament la seva capacitat d’actualitzar els clàssics sense trair la seva essència, connectant l’esperit popular d’aquells textos amb la mirada i les necessitats del públic contemporani. D’aquesta manera, La mascarada és una divertida, àcida i delirant sàtira sobre el món de la fama, les persones influents o sobre aquells qui pretenen ser-ho o fingir-ho. Com és habitual en […]

Gairebé sempre resulta enlluernant un espectacle unipersonal on l’actriu o actor protagonista es desdoblega en un bon grapat de personatges per explicar-nos la història des de diversos punts de vista. Aquest és el cas de Para mí sos hermosa, una proposta ambientada en el món del circ, la màgia i l’escapisme que parteix de la mort o desaparició d’un mag, Harry Vansky, durant l’execució d’un arriscat truc. A partir d’aquí, el muntatge ens mostra totes les dones que envoltaven a aquest misteriós artista: les seves assistents siameses, la seva aprenenta, la seva dona i la seva amant, entre d’altres. D’aquesta manera, l’actriu Paula Ransenberg demostra un gran talent interpretatiu, no només en la creació de personatges, sinó també en la […]

Malgrat que, en algunes ocasions, sembli que no gaudeix d’un gran prestigi crític, la comèdia és un gènere ampli i versàtil que pot arribar a denunciar certs estaments amb una contundència que, en canvi, el drama i la tragèdia, molt sovint, no es poden permetre. En aquest sentit, Europa Bull és una sàtira política de primera categoria: absurda, enginyosa, ridícula i malvadament divertida. L’espectacle fa una paròdia del fracàs del projecte europeu (avui més qüestionat que mai) i de la seva impossibilitat de resultar útil més enllà de simbologies banals o interessos econòmics particulars. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol, el muntatge és un seguit de gags que poden recordar l’humor dels Monty Python, Tricicle o sèries com Allo, […]