Hebert Parodi

Impossible no recomanar Mamma Mia! a tothom que vulgui passar una molt bona estona i, més barat que una teràpia, sortir més alegre del que va entrar. Un dels pocs musicals jukebox (a partir de cançons ja existents, habitualment d’intèrprets d’èxit) on el llibret, de Catherine Johnson, no està forçat, […]

La cartellera de musicals no destaca per, en general, obres adultes, i encara que de vegades el missatge sigui de pes s’endolceix amb tractaments lleugers. L’anterior està molt bé però s’agraeix que puguem gaudir -en el sentit més ampli de la paraula- de propostes com aquesta Una llum tímida que […]

Un pas de processó de Setmana Santa en forma de cuina…o a l’inrevés. Sota pal·li, María Milagros, perquè així ho va voler la seva mare, Miluka perquè així ho vol ella, cuina mentre la vida passa, quina pena. Passen els disgustos, alguns somnis, la innocència, les parelles, però queda l’amor, […]

La (muy) diva Concha Piquer y el poeta Lorca juntos en este imaginado encuentro en la antesala de la trágica Guerra Civil. Dos Españas, cada una con sus verdades absolutas y frágiles puentes en medio. Un encuentro de artistas en tierra extraña, una que quiere matarse, Y entre coplas, diálogos […]

Antoine és un musical dels anomenats “de gran format” que transmet la proximitat i fins i tot humilitat dels “de petit format”. Encara que pel cartell pugui enganyar no és la història del Petit Príncep (EPP). Bé, sí, però LA SEVA història… lligada a la del seu creador, Antoine de […]

Obra del lletrista i compositor, idolatrat per tants, Stephen Sondheim, amb el títol de la coneguda adaptació cinematogràfica. Curiosament, el número icònic no va sorgir fins que el productor de productors, Harold Prince, va trucar al coreògraf de coreògrafs, Jerome Robbins, que va suggerir canviar l’inici i va néixer Comedy […]

Un tipus d’espectacle molt present a l’escena barcelonina: musical anomenat de «petit format» (etiqueta discutible), habitualment de creació pròpia, amb pocs intèrprets, música en directe i mínima i multifuncional escenografia. Propostes que als amants de l’gènere ens han donat moltes alegries i descobertes i que compensen, potser, la manca de […]

No m’agrada especialment la màgia. Em fa sentir un babau al que enganyen a la cara quan sabia que passaria. De El Mago Pop no coneixia pràcticament més que el nom i la seva fama mundial. L’entrada no era barata, precisament. Vaja, si no fos pel compromís emocional amb qui […]

Una obra de la qual l’única cosa que sabia és que és de La Peleona, creadora de l’onírica i magnífica Broken heart story (bé!), narrativa contemporània (mmm, que sóc clasicón), sobre ous que es resisteixen a que la incubació doni seus fruits (miedito). I resulta que és del més interessant […]

«La Senyoreta Júlia» de Strindberg es modernitza formalment (i com!) sense trair ni abandonar l’original (jo és que sóc clasicón). Els 3 personatges despullen les seves ànimes, anhels i pors i mostren les cadenes imposades, algunes més o menys voluntàriament, les ànsies de llibertat, l’ascens social, el paper de les […]