Gema Moraleda

Aquesta és la pregunta a la que la Companyia Ignífuga intenta donar resposta en el que és, sens dubte, un muntatge que marca un abans i un després en la seva carrera. Amb un format de falsa conferència, Utopia explora de manera pràctica en la forma i el contingut del muntatge el significat d’aquest concepte i la seva aplicació en el món real. Amb unes interpretacions magnífiques, una posada en escena que sap com fer servir la tecnologia i, per sobre de tot, una dramatúrgia original, intel·ligent, personalíssima i molt divertida, Utopia és un muntatge madur i molt interessant des de tots els punts de vista. Tant de bo tingui més vida després d’aquest Grec. La mereix. Més informació a […]

Ventura ens explica la història d’uns personatges des del seu darrer dia en aquest món fins al moment del seu naixement. Personatges interpretats en tots els casos per una parella d’actors, Meritxell Yanes Font i David Planas i Lladó, capaços de fer-nos creure sense cap mena de dubte que tenen qualsevol edat entre els 10 i els 80 anys. Una feina minuciosa, tècnicament impecable i molt emocionant que esdevé el millor del muntatge. La història, signada per Cristina Clemente però ajustada per la posada en escena (i en aquest cas no es tracta d’una intervenció menor) per Víctor Muñoz i Calafell, parla dels canvis i els girs inesperats que té la vida i de com el destí (o l’atzar) té […]

A Històries d’Istanbul, a contrapeu, la dramaturga turca Yeşim Özsoy fa un retrat de la seva ciutat a través dels seus habitants. A Istanbul conviuen en l’actualitat dos grups heterogenis, un que representa la tradició i la religió, i un altre que aposta pel laïcisme i la modernitat. Özsoy intenta entendre les emocions i motivacions de tots dos grups per proporcionar-nos un retrat que no és altra cosa que un tapís ple de matisos. Amb una posada en escena molt elegant i un repartiment magnífic i entregat on cadascun dels membres dóna vida a dos personatges diferents, Històries d’Istanbul, a contrapeu és un muntatge tan interessant pel seu contingut com per la seva forma. Més informació a Somnis de teatre

A Who is me, és el mateix Pasolini qui relata la seva biografia alhora que dissecciona la seva forma de fer com artista i n’elabora un manifest. Rigola la posa en escena dins una caixa de fusta com les que es fan servir per transportar quadres, una peça artística que transcorre dins d’un contenidor d’art. Gonzalo Cunill interpreta a tocar del públic i transmet tota la poesia i el desassossec d’un artista complex i, per moments, torturat. Un muntatge diferent, bell i delicat que val molt la pena experimentar. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Aquest és el lema d’aques muntatge, que explora quines són les forces que ens empenyen diàriament a sortir del llit i fer les activitats més inútils (entre elles, com no, l’art). Amb una combinació original i fresca de text, teatre físic i clown, uns personatges sorneguers, irònics i memorables, un sentit de l’humor totalment gamberro i més d’un cop amagat, La conquista de lo inútil ens parla de la crisi de maduresa i del preu a pagar per dedicar-se a l’art com mai ningú no ho havia fet abans. Un muntatge intel·ligent, divertit i molt recomanable. Tan de bo torni a visitar la nostra ciutat! Més informació (en castellà) a Somnis de teatre