Gema Moraleda

…per a un text que no ho és tant. Les noies de Mossbank Road promet una història sobre l’amistat, però acaba posant sobre la taula la romantització d’una època passada on totes èrem més joves, més maques i més lliures (suposadament). L’acció avança amb microescenes que no permeten cap mena de progressió dramàtica, separades per el·lipsis de temps cada cop més llargues. Pel que fa a les tres dones protagonistes, malgrat tenir tres actrius de la talla de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat, els personatges són esquemàtics i estereotipats i es mouen erràticament en un espai buit que esdevé tans llocs diferents que hi ha moments que ja no sabem ben bé ni on som. En resum, un […]

Atresbandes i Reckless Sleepers ens proposa un sopar amb plats demanats per comdemnats a mort i darreres paraules pronunciades per personatges de la història universal i la cultura pop. Tot plegat per recordar-nos, d’alguna manera, la nostra mortalitat i que a la mort s’hi pot arribar conscienment o de manera inesperada. En un ambient agradable, acompanyats d’uns amfitrions immillorables i amb menjar per compartir, L’últim sopar és un espectacle molt recomanable per deixar-se portar per les paraules i històries que s’hi proposen i passar una molt bona estona. Més informació a Somnis de teatre

Tender Napalm desplega una metàfora de fantasia per intentar explicar el mal que fa la pèrdua d’un fill. El text, que sovint es perd en si mateix i hi ha moments que porta massa lluny les seves imatges, proposa una illa plena de perills i monstres que Sixto Paz i la companyia de circ Psirc han estat capaços de recrear en escena fusionant els seus llenguatges escènics. Així, la feina conjunta entre intèrprets de text i de circ dona com a resultat una posada en escena màgica i plena de bellesa, en el que cap peça destaca per sobre de les altres ni tampoc no queda relegada. Una mostra perfecta del potencial que té aquesta fusió de llenguatges. Molt recomanable. […]

El més nou de la companyia Obskené (que va fer-se coneguda amb el seu Fuenteovejuna) torna a trencar completament amb els seus treballs anteriors, per abordar una obra amb missatge polític. Amb un posada en escena que transita entre el còmic i els dibuixos animats, i unes interpretacions excel·lents i arriscades, properes al clown, Alpenstock promet una crítica política punyent i àcida, però, a grans trets, acaba resultant una ridiculització (divertida, això sí) de l’extrema dreta xenòfoba. El seu principal problema és que no qüestiona el públic, sinó que l’agermana en la superioritat moral envers “aquells altres” que són dretans i racistes i això, en el fons, resulta ben poc interessant. Més informació a Somnis de teatre

94 minuts és una història d’amor que no s’assembla a cap que hagueu vist abans. Sílvia Navarro signa un text que, sense renunciar a l’humor ni a les emocions, fuig de llocs comuns, tòpics i estereotips per explicar una història d’amor que intenta ser perfecta fent servir el mètode científic. Dos personatges ben confegits i amb molta ànima, interpretats per uns magnífics, Anna Carreño i Adrià Diaz, són els protagonistes d’una dramatúrgia que juga amb el temps, l’espai, la narrativitat i els referents en un exercici tan intel·ligent com divertit. Un d’aquells espectacles que et deixa amb un somriure als llavis i amb ganes de més. No us el perdeu! Més informació a Somnis de teatre