Gema Moraleda

Què passaria si tot allò que desitgem es fes realitat? Aquest és el tema central de Caixes, un text inquietant i misteriós amb un argument hereu de la millor ciència ficció fantàstica. Amb un intel·ligent joc de miralls, Caixes ens presenta dues parelles amb trajectòries paral·leles. Potser massa. Amb unes bones interpretacions i una posada en escena original i solvent, Caixes és una d’aquelles històries que entretenen i fan pensar. Un encert. Més informació a Somnis de teatre

Digue’m la veritat comença com un relat convencional però, gairebé sense adonar-nos, esdevé un magnífic joc de miralls que trenca la quarta paret i juga amb el públic que esdevé, no només espectador, sinó còmplice necessari. Aquest espectacle, estrenat al Grec d’enguany al Museu d’Arqueologia, em va sorprendre i em va posar el cervell a mil per hora amb el seu relat múltiple i carregat de dades sempre amb una única idea central: què és veritat? Una pregunta sense resposta òbvia. Digue’m la veritat exigeix un salt de fe per part de l’espectador però, si entreu al joc, us asseguro que el viatge val la pena. Més informació a Somnis de teatre

Si us agraden les històries d’intriga i misteri i els personatges complexos, El joc en joc us encantarà. Una història que comença com a comèdia però que, a poc a poc, emprén un camí més tortuós i amb un to molt més fosc. Una d’aquelles històries que t’atrapa fins al final i t’obliga a tenir els ulls ben oberts. Amb unes bones interpretacions i un final sorprenent, El joc en joc és totalment recomanable per als amants de les intrigues. Més informació a Somnis de teatre

Camargate s’emmarca en la línia del teatre documental però ho fa en una variant més nostrada, més peninsular, és a dir, des de l’esperpent. I és que la famosa conversa entre la líder d’un partit polític i l’examant de l’hereu d’un altre fa riure fins que recordem que la cosa va passar de debò i que la frivolitat, superficialitat i mal nivell de les dues interlocutores no està exagerat ni respon a cap truc narratiu. És el que és i el que es veu en escena és el que va passar. Camargate posa inevitablement de mala llet, però també permet, mitjançant la rialla, exorcitzar el mal cos que queda quan et pares a pensar en qui ens governa. Francament recomanable. […]

Qualsevol que hagi sentit mai una cançó de The Mamzelles, sabrà que les seves lletres són intel·ligents i juganeres, amb certa dosi de mala baba i un feminisme modern i refrescant. Doncs exactament així és F.A.M.Y.L.I.A (Follamos Amando Mucho Y Luego Intentamos Arreglarlo), el seu primer espectacle de creació. Entre totes tres signen dramatúrgia, música i direcció, i ens fan reflexionar sobre la família en aquest segle XXI. Amb una posada en escena arriscada però totalment adient i uns actors que aconsegueixen mostrar la seva feminitat sense ni tan sols apropar-se a l’astracanada, F.A.M.Y.L.I.A es una d’aquelles comèdies que fan reflexionar sense esborrar mai el somriure dels llavis. Un muntatge d’allò més interessant i totalment recomanable. No us el perdeu! […]