Gema Moraleda

Si mai m’haguessin dit que sortiria d’un espectacle de teatre familiar amb llàgrimes als ulls i les cames tremolant, després d’haver viscut una de les catàrsis més bèsties que he experimentat mai a un teatre, no m’ho hagués cregut. Però això és exactament el que acosegueixen Carla Rovira i els seus “pollos”. Most of all you’ve got to hide it from the chicks (que es podria traduir com: “Sobretot, que no se n’assabentin els pollets”, tot i que chicks, i no per casualitat, també vol dir nenes) parla de com veuen i entenen els nens el teatre i la vida, de com tot sovint infravalorem la seva intel·ligència i capacitat creativa i de com, gairebé sempre, els sobreprotegim i amaguem […]

Snorkel és un d’aquells muntatges tan inclassificables que cal veure’l per comprendre plenament què vol dir. I això és perquè estic convençuda que té tantes lectures com espectadors. El text d’Albert Boronat està carregat d’ironia, metàfores i frases memorables sorgides entorn de la idea de la mediocritat de la vida moderna. Amb aquest punt de partida, La Virgueria proposa un muntatge oníric i ple d’imatges on el repartiment dóna vida a una àmplia galeria de personatges memorables i inoblidables. Brilla amb llum pròpia Javier Beltrán qui, després del seu pas per la Kompanyia del Teatre Lliure, confirma el seu grandíssim talent interpretatiu. Snorkel ens convida a un viatge fragmentat que ens ajudarà a riure’ns de nosaltres mateixos i de les […]

Que Molt soroll per no res està sent l’èxit de la temporada és indiscutible. Enguany ho han venut tot i hi tornen l’any vinent. Però permeteu-me dissentir de les veus que es desfan en afalacs vers el muntatge i el comparen amb les meques internacionals del musical. Jo, que acostumo a passar-m’ho pipa amb els musicals, em vaig avorrir de valent a Molt soroll per no res. D’una banda, la dramatúrgia és un caos absolut on la història de Shakespeare brilla per la seva absència (jo m’hauria perdut si no hagués conegut l’argument d’antuvi), de l’altra, les cançons estan introduïdes amb calçador i la majoria tenen poc a veure amb el que passa a escena. Pel que fa a la […]

Vagas y maleantas és una divertida comèdia amb números musicals, però també és una reflexió gens innocent sobre el paper de la dona a l’Espanya del darrer segle. Sota una aparença d’espectacle de cabaret s’amaga un text afilat i carregat de sornegueria. Sobre l’escenari quatre actrius entregades i una pianista en directe que ens ensenyaran quina pinta té el purgatori de les coristes. Vagas y maleantas és un d’aquells espectacles carregats de bon rotllo que et deixen amb el somriure als llavis i ganes de més. Una proposta honesta feta amb molt de talent. Totalment recomanable. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Que la Clara Segura és, probablement, la millor actriu del panorama actual seria una afirmació amb la que molts podríem estar d’acord. Que a Conillet sua la samarreta, es deixa la pell i ens regala una interpretació carregada de veritat i intensitat és quelcom indiscutible. Que el text de Conillet sigui un bon text mereixeria, crec, un debat ben diferent. Segons la meva opinió, no ho és. I no perquè el tema que tracta no sigui interessant (que ho és) o perquè les mares treballadores no visquin una realitat plena de problemes i paranys (que els tenen) sinó perquè l’enfoc i la reflexió que presenta no passa d’una emprenyada i, la veritat, davant d’un tema tan seriós i que afecta […]