Gema Moraleda

Ja és una tradició que els Parking Shakespeare deixin el Parc de l’Estació del Nord a l’hivern per buscar aixopluc en un teatre i muntar un espectacle. Enguany, en comptes d’un teatre, han trobat refugi al Centre Cívic Parc Sandaru, ubicació que, en el fons, els reivindica com a grup de teatre en espais no convencionals i encaixa perfectament amb el seu tarannà. A Les males persones trobem tots els ingredients habituals dels Parking Shakespeare: un text clàssic (Els Bandits de Schiller), una adaptació abreujada (signada en aquest cas per Carles Mallol) i el repartiment de sempre. Un muntatge que agradarà als seus incondicionals (que en són molts). Més informació a Somnis de teatre

No és la primera vegada que la Flyhard aposta pel thriller com a gènere teatral i, com tantes vegades, l’encerta. Sunday morning és una història negra i criminal carregada de referències i picades d’ullet al gènere que encantarà a tots els addictes a les històries de descobrir qui és l’assassí (dels quals en formo part). Amb una parella protagonista que són pura dinamita escènica (magnífics Nausicaa Bonnín i Isak Férriz) i una història impecable carregada de sorpreses i girs inesperats signada per Carol López, Sunday Morning us mantindrà enganxats a la cadira i us deixarà amb ganes de més. Totalment recomanable. Més informació a Somnis de teatre

Molts de vosaltres recordareu els fets de 2001 a Gènova, quan un noi de 23 anys va morir a trets en una manifestació contra el G-8. Els trets els va disparar un policia i la notícia va marcar un abans i un després en aquest món nostre que tot just començava a sentir parlar de globalització i antisistemes. A Ragazzo, Lali Álvarez intenta recrear els darrers dies de la vida d’aquest jove idealista per fugir de l’asèptic relat històric i apropar-nos a la tragèdia humana. Un text ben tramat i sense caure en el parany de la simplificació o la solució fàcil que cobra vida en mans d’un immens i magnífic Oriol Pla. No us la perdeu per res del […]

Els protagonistes de Collectivus són perdedors, inestables, desgraciats i, fins i tot, n’hi ha de desagradables però, malgrat tot, no pots deixat de mirar. I és que hi ha tant de talent sobre l’escenari, tant en el text com a les interpretacions, que el resultat enganxa. Un equip jove sorgit del projecte Els Malnascuts de la Sala Beckett ha creat un espectacle anclat en el present més immediat que ens presenta alguns personatges contemporanis de la fauna urbana. Una història amb algun gir sorprenent i moments antològics com la cançó interpretada per Núria Florensa o un Pol Nubiala convertit en sergent de ferro. Collectivus és divertida, gamberra i sense prejudicis. Totalment recomanable per rebaixar el “sucre” de les festes nadalenques. […]

El text més personal de Lorca havia de caure en mans d’un director tan addicte al risc com Àlex Rigola per brillar com cal. Un tàndem d’autèntic luxe per a un text que parla des de l’interior de la ment del poeta i reflexiona sobre el públic. Però no el públic del teatre (que també) sinó el públic de les nostres vides, la societat que ens envolta. A El público veiem el Lorca més fràgil i alhora el més valent, el que vol viure d’acord amb el que sent i, alhora, sap que no podrà fer-ho mai. Rigola transforma la sala gran del Nacional i la converteix en un escenari digne de David Lynch per transportar-nos a un terreny oníric […]