Gema Moraleda

Hamletología és una d’aquelles obres tan fascinants com inclassificables. No espereu sentir en ella les paraules de Shakespeare, però prepareu-vos per escoltar totes les preguntes que ens planteja el seu immortal Hamlet. Sobre un escenari carregat de símbols i sensacions, vuit actors ens condueixen per territoris onírics, on ens fan riure, plorar i emocionar-nos. La Compañía Laboratorio entén el teatre com una litúrgia màgica a la qual tots estem convidats, un teatre experimental obert, amable i amb un gran sentit de l’humor pensat per compartir i transmetre emocions. Molt recomanable. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Voleu tenir un postfunció interessant amb els amics? Aneu a veure Mars Joan. Us asseguro que la pregunta que planteja aquest muntatge (què faries si algú que coneixes et digués que vol anar a Mart i no tornar mai més) és una d’aquelles per les quals tothom té una resposta i una opinió. Amb Mars Joan, la Companyia Dara proposa una comèdia actual i amb un punt romàntic que fa riure i fa pensar. Una història ambientada cinc minuts en el futur habitada per personatges entranyables i molt semblants a nosaltres, magníficament interpretats per Vanessa Segura, Núria Deulofeu, Josep Sobrevals i Isidre Montserrat. Després d’iMe, Mars Joan és la confirmació que la Companyia Dara és una d’aquelles que no cal […]

Dansa d’agost ho té tot: un text emotiu, un repartiment entregat i generós, una direcció delicada i una posada en escena evocadora. Després de Traduccions – Translations, Ferran Utzet repeteix amb l’autor irlandés Brian Friel i ens regala un magnífic retrat d’època en el que cinc germanes descobreixen que la seva forma de vida està desapareixent. Un text costumista i senzill que esdevé una gran història d’aquelles que, fins i tot, us faran vessar alguna llàgrima (jo, almenys, ho vaig fer). No us la perdeu per res del món. Més informació a Somnis de teatre

Amb totes les entrades exhaurides abans de l’estrena, sembla obvi que la imatge de Manrique amb unes calces a la boca és ben capaç d’omplir platees. Però, malauradament, em temo que el nostre estimat Julio no acaba de trobar el to en la seva interpretació de l’immortal Don Joan. No es pot dir tampoc que l’obra de Molière hi ajudi gaire. Amb una premissa francament antiga (basada en la dicotomia fe=moral, ateisme=immoral), el text s’embranca constantment en disquisicions de caire ètic que no permeten fer brillar la part més canalla del Don Joan, aquella on potser Manrique se sentiria més còmode. Així les coses, els millors moments de l’obra són els protagonitzats per Manel Sans, Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín o […]

El recanvi promet una comèdia basada en els racons més foscos de la política, en les mentides i els tripijocs amb els que els polítics entabanen la població per fer-la votar aquest candidat o aquell altre. Malauradament, el text no mossega i s’acaba quedant en un relat ple de llocs comuns més propis de la barra del bar. Amb una direcció òbvia i amb un punt esperpèntic, la única cosa que salva la tarda són les interpretacions d’Iván Morales i Mia Esteve, que defensen amb dignitat una història previsible des de bon començament. Un esforç lloable però, malauradament, insuficient. Més informació a Somnis de teatre