Gema Moraleda

Y- X o la fidelitat dels cignes negres posa sobre la taula un tema controvertit i arriscat. Som realment lliures a l’hora d’estimar? O estem manipulats per les històries d’amor, la literatura i el patriarcat? És tan natural com pensem la monogàmia? Però no us penseu que tot plegat és una mena de conferència pamflet en favor de l’amor lliure. Estem davant d’una peça confegida amb intel·ligència, ritme, humor i elegància. Una peça per a cinc actors que barregen amb solvència text i gest, i trenquen amb la quarta paret amb frescor i sornegueria. Una obra, en resum, que val molt la pena veure i que esperem que tingui continuïtat més enllà del DespertaLab. Més informació a Somnis de teatre

Amb Hazte banquero les plataformes ciutadanes Xnet i 15MpaRato tornen a demostrar que el teatre documental és un gènere vigent, eficaç i molt necessari. D’una forma amena i clara, Hazte banquero ens presenta el contingut dels famosos correus de Blesa de forma entenedora i en tota la seva magnitud. Sota la batuta de Simona Levi, Josep Julien, Albert Pérez i Elies Barberà donen vida als protagonistes de la crisi recent i ens fan bullir la sang amb tot el que ens expliquen. Hazte banquero només ha estat tres dies al Poliorama, espero que això sigui l’inici d’una llarga gira perquè el que expliquen ho ha de sentir tothom. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Llàtzer Garcia fa un gir inesperat i ens sorprèn amb una obra de ciència ficció fantàstica inspirada en la sèrie de Twilight zone i els autors clàssics Richard Matheson, Charles Beaumont i Ray Bradbury, tres històries breus que parlen del dolor i l’extinció. Aquesta és l’aposta de la Sala Flyhard per aquest mes de juliol. Una aposta arriscada que pot passar desapercebuda enmig de la sobreoferta del Grec, però que també podria convertir-se en una de les sorpreses de la temporada. Amb un repartiment de luxe on destaca una espectacular Vanessa Segura, un text de gran intensitat dramàtica i una posada en escena senzilla però molt efectiva a l’hora de generar tensió, L’última nit del món és una cita imprescindible […]

A Confessió d’un expresident Queco Novell fuig de la seva imatge televisiva i dóna vida a un d’aquells polítics que veiem a la tele a diari, aquells homes amb vestit, corbata i grans dosis de cinisme. Sense sàtira i sense buscar el riure del públic el text de Confessió d’un expresident ens posa davant d’un mirall i ens pregunta per què permetem que aquesta mena d’individus controlin els nostres països i, de retruc, les nostres vides. Amb un posada en escena senzilla però eficaç, una bona interpretació i un text excel·lent, Confessió d’un expresident és una molt bona peça de teatre polític. Totalment recomanable. Més informació a Somnis de teatre

Abans de La força oculta no havia vist cap espectacle d’Ivo van Hove, de manera que no puc contextualitzar aquest muntatge en la seva obra global, però com a espectacle vaig trobar que tenia una gran virtut i un gran inconvenient: la virtut és que la posada en escena era de les que deixen bocabadat; l’inconvenient, que la història que explicava era una autèntica frivolitat. Una història colonial en què l’única cosa que veiem és els colonitzadors queixant-se de la calor, les cuques i que els indígenes són uns supersticiosos irracionals no es pot vendre com un xoc de cultures. Una història colonial que no dóna la versió dels colonitzats potser va resultar molt trencadora a principis del segle XX […]