Gema Moraleda

El cicle DespertaLab acostuma a presentar muntatges diferents i arriscats, i aquest és sens dubte el cas de No hi ha bosc a Sarajevo. Amb una narració fragmentada, un bon grapat de personatges i una original barreja de llenguatges, aquest és un d’aquells muntatges que entren per la pell, que provoquen emocions intenses al públic i generen imatges de gran bellesa. Amb el rerefons de la guerra de Bòsnia, No hi ha bosc a Sarajevo tracta el tema de la violència d’una manera punyent i molt interessant. Amb un repartiment on destaquen Núria Rocamora, Guillem Motos i Albert Bassas, No hi ha bosc a Sarajevo és un espectacle que val la pena descobrir. Més informació a Somnis de teatre

Les bruixes de Salem aborda un tema, el de l’abús de poder i la coacció, sens dubte d’actualitat, però ho fa amb un discurs potser massa antic i desfasat (especialment pel que fa a la perspectiva de gènere) que Andrés Lima ha decidit no actualitzar ni matisar. El resultat és un muntatge correcte, amb interpretacions intenses, on destaquen les de Nausicaa Bonnín, Anna Moliner, Lluís Homar i Borja Espinosa; una escenografia senzilla i funcional i un ritme que malauradament decau en el tram final. Un inici discret pel Festival Grec d’enguany. Més informació a Somnis de teatre

Be God Is és un d’aquells espectacles que, quan acaben, tornaries a veure des del principi. La seva combinació única de mim, clown, música i humor trasmet alegria, optimisme i molt bon rotllo. Tots tres intèrprets es deixen la pell sobre l’escenari i ens regalen moments increïbles i molt divertits, però el domini del cos d’Oriol Pla és, per dir-ho curt, d’un altre món. Cinquanta minuts de pura felicitat que jo no em perdria sota cap motiu. Correu, que només estaran fins demà! Més informació a Somnis de teatre

Caïm i Abel promet tragèdia i èpica però acaba resultant un melodrama familiar amb molt d’artifici i un argument simètric dibuixat amb tiralínies. Una història on tot sembla escrupulosament calculat, que acaba resultant freda, artificial i, sobretot, poc creïble. En aquest context, però, hi ha una perla amagada. Es tracta de la història del pare de Caïm, interpretat per un magnífic Lluís Villanueva: un relat emotiu, intens i carregat de veritat que justificaria per si sol la visita a la biblioteca si l’obra no durés 3 hores (amb entreacte). Amb una posada en escena correcta i uns actors que saben defensar el text, Caïm i Abel promet quelcom que no dóna i deixa amb la sensació que (com es diu […]

Aquesta és la tornada d’un dels himnes de Grinder. El musical i el que crec que millor resumeix la naturalesa i intencions d’aquest muntatge que no és per a tots els públics. Sense complexos, sense pèls a la llengua i amb un gran sentit de l’humor, Grinder construeix una història poblada d’arquetips que celebra una manera concreta d’entendre el món de les relacions, en aquest cas homosexuals. A Grinder trobarem molt sexe, molt humor però, sobretot, molt orgull. Si entreu al teatre amb ganes de passar-ho bé i deixar-vos encomanar pel bon ambient que es respira, sortireu amb un somriure als llavis. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre