Tragèdia sense catarsi
Oriol Broggi signa la nova posada en escena d’un dels clàssics de la Grècia clàssica, Èdip. La seva proposta inclou un parell d’afegits de text, una entradeta de Borges i una mena d’epíleg de Mouawad, que, malauradament, només contribueixen a reiterar les idees que el text original ja transmet per sí mateix.
D’altra banda l’excés d’estatisme dels actors en escena i el ritme desconcertantment lent dels parlaments fa que costi massa connectar amb la tragèdia que té lloc sobre l’escenari i ens sitúa en una posició massa intel·lectual com espectadors.
Julio Manrique fa el que tothom espera d’ell com a protagonista, però hi ha un parell d’actors que no cal perdre de vista: Marc Rius i Clara de Ramon.