Aleix Bonet-Ragel

Ambientat en un hipotètic apocalipsi ple de clans en contínua baralla on els seus úniques armes són els números de circ, «El circo de los horrores» planteja un nou espectacle, el quart de la seva carrera; després de «El circo de los horrores», «Cabaret Maldito» i «Manicomio», on ho posa tot sobre l’escenari, en un muntatge de grans dimensions, sense consideracions i amb una gran aposta per a l’espectacle. El públic disposat a patir per la dificultat de certs nombres, animar, cridar, aplaudir, riure i el que calgui des del primer moment, se situa com a víctimes d’un gran apocalipsi que comença amb un rap conscienciador de la mà d’unes imatges sobre el planeta Terra i la natura, en l’enorme […]

Venir de Madrid a Barcelona només per veure Rent ha valgut la pena. És inevitable no emocionar-se amb aquest musical que va capgirar-ho tot en el seu moment, però que segueix mantenint els aires de revolució. Amb aquesta són tres les vegades que s’ha representat a Barcelona, en aquest cas el que podem veure sobre l’escenari del Teatre Condal és, pràcticament, Onyric. Tornem a viure una nova revolució de la vida bohèmia de la millor manera possible, creant i obrint les portes a nous espectadors que descobriran el que és Rent. El musical de Jonathan Larson accepta tantes poques versions contemporànies que les diferències entre anteriors muntatges només es poden valorar en aspectes tècnics com la llum, el so i […]

Tres llibretes són les teves úniques armes per sobreviure a un segrest. Menjar enllaunat i vigilància les 24 hores del dia. Aquestes són les condicions en què va viure Albert Vilalta el segrest per part del grup terrorista d’Al-Qaeda a finals del 2009 durant nou mesos. A partir d’aquests fets Carme Canet ha estat el nexe d’unió entre el cooperant Albert Vilalta, la cantant Laura Luceño i la coreògrafa Olga Lladó que posen sobre l’escenari un gran joc multidisciplinari amb música en directe, projeccions, interpretació i dansa. Les mirades que es fan entre les tres dones a l’escenari, la gran compenetració i la proximitat que transmeten juntes, demostra que l’espectacle s’ha configurat amb molta estima i amor entre la companyia. […]

L’hora blava podria ser qualsevol moment del nostre món, en aquest cas és el d’un espai sense localització i atemporal. Fet a destacar, ja que ajuda a l’espectador a no sentir-se influenciat pel context, a més, l’escenografia austera i discreta és la justa i necessària per fer imaginar als ulls dels espectadors la resta de l’estança per donar-li encara més un toc de personalització diferent i fer-la diferent. La companyia La Santa incorpora uns efectes de llum i so ideals per situar el moment de l’escena i ambientar millor el text. El duet d’artistes t’acompanyen a viure tots els sentiments possibles; bogeria, esperança, amargura, amistat… Però la cosa no queda aquí, i és que a més, el text amaga un […]

Podem, ja, considerar “La granja animal” d’Orwell, un clàssic? Jo crec que sí. El Teatre Regina acull dins de la programació per adolescents una proposta fidel a la trama del llibre de George Orwell, per tant, és un MUST per tots aquells que vulgueu veure una reproducció en carn i ossos de les pàgines del clàssic. Una posada en escena de la companyia, senzilla i fàcil per fer creure a l’espectador que tot passa sota el sostre d’una granja. Tot plegat, de la mà de les creacions musicals de Marc Miramunt; cançons amb ritme i que en cap cas es poden considerar fora de lloc, l’únic detallet és que hi ha cançons que no s’acaben de sentir del tot bé, […]