Aleix Bonet-Ragel

Tothom coneix la trama i el desenllaç del clàssic de Shakespeare, Macbeth. Però són pocs els que s’atreveixen a fer-ne versions i canviar el punt de vista, amb tots els riscos que això comporta. La Companyia Teatrebrik, de la mà de Joan Gómez, és un dels atrevits; porten en escena una versió que atrapa al públic des del primer moment que entren a la sala. L’actuació de les tres fades a ritme de Creep de Radiohead hipnotitza a l’espectador i el transporta cap a la dimensió “post-apocalíptica” d’un Macbeth renovat. Un vestuari amb elements clàssics i d’altres més peculiars, propis d’Star Wars, combinen a la perfecció amb l’escenografia, configurada per ventiladors i un “ring” de sorra, que envolta els protagonistes. […]

El meu error inicial va ser pensar que tots els “musicals per joves” són una còpia de “El despertar de la primavera” de la temporada passada. Anava amb les expectatives molt altes, confiant amb el talent de la meitat del repartiment, que van complir amb el seu paper, però no va ser suficient per amagar la poca naturalitat de la resta dels integrants del grup. En general, micròfons massa baixos i a vegades molt alts (que “petaven”), mirades dels actors al públic buscant complicitat innecessària, “trepitjades” comunes qui sap si per falta de rodatge… De totes maneres, els sis joves han demostrat tenir una veu genial que en altres ocasions es poden acabar d’explotar. Podem donar una nova oportunitat als […]

És estiu i molts teatres no tanquen la barraca, sinó que programen espectacles per tal que l’activitat cultural segueixi. És el cas del Teatre Gaudí, entre d’altres de la ciutat. Per aquest estiu, a la sala del Gaudí trobarem “Sota la catifa”, una trama digna d’Agatha Christie on a poc a poc tot va sortint a la llum. Aquells detectius que busquen sota catifes alienes, hauran d’amagar la seva mateixa. Una hora i vint minuts d’espectacle que fa evadir-se de la realitat amb un text amb moments còmics i picades d’ullet a l’actualitat, però amb certes reflexions lluny de la ficció. És cert que hi ha alguns punts que queden amagats sota la catifa sense trobar resposta i que l’àudio […]

La companyia Obskené, resident a la Sala Beckett, representa l’adaptació del còmic “Ciutat de vidre” a l’entranyable sala del Poblenou. A ritme de projeccions del còmic autèntic que interactuen amb els mateixos actors ajuden a l’espectador a situar-se dins de la història, la qual, a l’inici, costa d’entrar i imaginar-se-la. A poc a poc es va teixint el relat i amb la polivalència dels actors de fer diferents personatges, arriben a l’extrem de la bogeria. Potser adquirint un estil sobreactuat. Per acabar, és cert que en moltes ocasions s’agraeix que les obres siguin ràpides, però en aquesta ocasió, personalment, demanaria que durés uns minuts més per tal de poder mastegar més la trama perquè sigui més fàcil de pair.