Alba Trueba

Els imprescindibles Boronat, Lima, Cavestany i Mayorga adapten La doctrina del xoc de Naomi Klein i recorren l’època post-Segona Guerra Mundial que va servir de brou de cultiu de les teories del neoliberalisme orquestrat des de l’escola de Chicago. A través de diferents peces, en un escenari-àgora pensat i realitzat per Beatriz San Juan, es posen de manifest les atrocitats més grans del segle passat, centrant la seva atenció en l’auge dels sistemes autoritaris xilens i argentins pujats per la potència nord-americana. La il·luminació espectacular de Pedro Yagüe, l’espai sonor de Jaume Manresa i la videoescena impactant de Miquel Àngel Raió generen un clima que commociona per la seva cruesa i sorprèn per la comicitat hilarant que aconsegueixen, de vegades, […]

Un escenari d’entrades i sortides, de baix i dalt, d’esquerra a dreta i de milers de sorpreses. En efecte, es proposa la representació d’un circ a través de tres actes que munten l’obra de Stefano Massini. El circ no és fàcil de muntar i, en aquest cas, Sergio Peris-Mencheta apuntala la carpa de forma magistral a través d’una posada en escena que és un personatge més de l’obra; té diàleg i presència pròpies. La direcció musical, per ser una altra història, es l’encomana a Litus Ruiz que fa autèntica màgia a través de tot un seguit d’estils musicals que apel·len al sentiment de tribu que portem dins; els Lehman, en realitat, som tots. En la conformació de l’espectacle total, trobem […]

Un recorregut de silencis ens condueix fins a la paraula de Boris Vian, que pren forma en mans de Maria Velasco. El complex i profund text adaptat ens cala fins als ossos, recorrent a cada pas els principals temes de l’existencialisme: la vida (com viure-la?), La mort (com acomiadar-?) I la podridura (¿ens la mereixem?). En un escenari marcat pels extrems, dissenyat per Marcos Carazo, els quatre protagonistes llancen explosions dels seus pensaments per cada racó, de manera que finalment queda imprès sobre el terra un preciós calidoscopi inundat pel passat, el record i l’escuma. Miguel Ángel Altet, des d’una veu d’ultratomba interpreta un Colin d’impressió, en directa confrontació amb la plàstica Chloé interpretada per Lola Jiménez, que amb innocència […]

Portar els textos de Virginia Woolf a un escenari no ha de ser tasca fàcil, i menys en el cas de ‘Mrs. Dalloway ‘. En aquest punt, la versió construïda en clau escènica per Michael de Cock, Anna M. Ricart i Carme Portaceli és valent a l’una que arriscada, tant per la seva modernització com pel seu to. Les descripcions conversacionals que tant caracteritzen l’estil de Woolf es plasmen a través de diversos tête à tête el fil conductor se situa a la figura de Clarissa, interpretada amb roses a la boca per Blanca Portillo. A destacar el treball de Manolo Solo, Inma Cuevas, Gabriela Flores, Anna Moliner i Zaira Muntanyes per la seva plasticitat i electricitat en escena. Aquesta […]

Des dels carrers de la banlieue parisenca, Jordi Casanovas presenta a un grup de joves, descendents d’immigrants però francesos de naixement, que no s’identifiquen amb el sistema. L’statu quo simplement no està dissenyat per a ells. De manera similar, en el panorama cinematogràfic i escènic espanyol sembla ser que hi ha poc espai per integrar professionals racialitzats i La Jove Companyia ha fet un pas cap endavant per acabar amb això. A través d’un llenguatge principalment físic, Mard B. Ase, Jean Creu, Maria Elaidi, Prince Ezeanyim i Delia Seriche recorren un text que acaba en incendi i que posa en evidència la idiosincràsia de cada un dels personatges: Casanovas aconsegueix que cada un d’ells tingui una història i llum pròpies […]