Noia de vint anys apassionada del teatre i de l’òpera. Estudiant de Dret i dreta aplaudint a una platea des de la més tendra infància.
«No seria per a mi millor -seguia somiant aquella cosa dins de mi- que em passés alguna cosa més, alguna cosa nova, alguna cosa que em tornés més inquiet, més tens, més jove; que em retés a una lluita nova i potser encara més perillosa? En tot artista nia un dilema misteriós: quan la vida l’obliga a anar febrilment d’un costat a l’altre ell anhela tranquil·litat, però quan té tranquil·litat troba a faltar la tensió. » – El Món d’Ahir, Stefan Zweig