Des dels carrers de la banlieue parisenca, Jordi Casanovas presenta a un grup de joves, descendents d’immigrants però francesos de naixement, que no s’identifiquen amb el sistema. L’statu quo simplement no està dissenyat per a ells. De manera similar, en el panorama cinematogràfic i escènic espanyol sembla ser que hi ha poc espai per integrar professionals racialitzats i La Jove Companyia ha fet un pas cap endavant per acabar amb això.
A través d’un llenguatge principalment físic, Mard B. Ase, Jean Creu, Maria Elaidi, Prince Ezeanyim i Delia Seriche recorren un text que acaba en incendi i que posa en evidència la idiosincràsia de cada un dels personatges: Casanovas aconsegueix que cada un d’ells tingui una història i llum pròpies en el si d’un sistema opressor.
Els personatges que, de primeres, poden resultar violents i agressius, finalment es descobreixen com a persones que persegueixen una idea de revolució des del barri, construïda a partir de diferents realitats en què la coreografia dissenyada per Andoni Larrabeiti destaca la fortalesa de cadascun els integrants de la banda.
Basat des del principi fins a la seva fi en fets reals, La Joven Compañía, un cop més, ens fa reflexionar sobre el món en què vivim des d’una perspectiva racial plantejant, en aquest cas, quines són les cendres que deixa enrere tota revolució.