Portar els textos de Virginia Woolf a un escenari no ha de ser tasca fàcil, i menys en el cas de ‘Mrs. Dalloway ‘. En aquest punt, la versió construïda en clau escènica per Michael de Cock, Anna M. Ricart i Carme Portaceli és valent a l’una que arriscada, tant per la seva modernització com pel seu to.
Les descripcions conversacionals que tant caracteritzen l’estil de Woolf es plasmen a través de diversos tête à tête el fil conductor se situa a la figura de Clarissa, interpretada amb roses a la boca per Blanca Portillo. A destacar el treball de Manolo Solo, Inma Cuevas, Gabriela Flores, Anna Moliner i Zaira Muntanyes per la seva plasticitat i electricitat en escena.
Aquesta versió modernitzada del (gairebé ja) clàssic, dirigida per Carme Portaceli, aprofundeix i explicita molts temes que queden pendents en clau feminista en l’obra de Woolf; les cures, la bisexualitat i l’homosexualitat. Sens dubte, la frescor d’aquestes paraules també es desprèn de la música i veu en directe interpretada per alguns dels actors.
Una obra recomanable en l’estètic i brillant en la seva profunditat comunicativa.