Alba Puig

T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré ha estat qualificada per la premsa de Nova York, com una de les comèdies musicals més divertides, i no anaven pas errats. Una història feta de petites històries quotidianes que treuen el millor de nosaltres i de la nostra cultura: el poder riure d’un mateix. Situacions que a diari ens poden fer esclatar o posar-nos de mal humor queden retratades des de l’humor musical amb 4 personatges àgils i avispats, encapçalats per la brillant actuació de Mercè Martínez. De fet, l’obra encaixa a la perfecció amb les dots de cantant i intèrpret de l’actriu barcelonina. Una comèdia que ens farà riure per sota el nas i esclatar en moments determinats, governada per la senzillesa […]

Tal i com s’anuncia en cartell, Toc Toc és una comèdia irresistible. És una obra de teatre d’aquelles que encara que entris de morros per un mal dia et va atrapant mica en mica i de ben segur que al final se t’escapa un somriure. Tot i que en un principi el plantejament pot semblar senzill -rialles per uns trastorns exagerats i unes paraulotes- mica en mica l’obra va exposant altres plantejaments com l’empatia i la tolerància, valors complicats de treballar en comèdia, però ben resolts en aquesta. Tot i les exageracions dels personatges, es poden trobar forces similituds a la vida real que et fan replantejar algunes coses i que en ocasions poden arribar a fer que les rialles […]

Amb una escenografia molt correcta i una ambientació glacial que se’t clava als ossos, comença l’obra La Ratonera. El fred que senten els personatges que queden atrapats dins la mansió Monkswell, va calant en el públic poc a poc, fent que entris en la història i que vulguis descobrir més que ningú, qui amaga què. L’obra gira al voltant del matrimoni Ralston, tot i que en aquesta versió de l’exitosa obra, qui més destaca en la meva opinió són els personatges que giren al seu voltant. Un ampli ventall de personatges molt característics que aporten color a l’espectacle. Un gran descobriment de l’actor Joan Amargós fent de Christopher Wren, aportant molta naturalitat i aire fresc dalt l’escenari. Cal destacar de […]

Un aire de familia no decepciona gens ni mica però tampoc s’hi troba res inesperat.Una comèdia amb humor i relacions familiars ben representatives on tothom s’hi pot veure reflectit. Els actors molt correctes en els seus papers i l’escenografia senzilla però retratant els bars heredats d’una època just anterior d’una manera perfecte. Destacar els dos personatges que crec que val la pena anar a veure pel detall i la sinceritat com han estat tractats, tant pel director com per les actrius que els interpreten. El primer és l’actriu Maife Gil en la pell d’una mare de família patidora i protectora amb els de dins però una sogre i una dona temibles pels de fora i el sogon és l’Àgata Roca […]

Descobrir el Teatre Akadèmia per primera vegada ha estat un plaer. Unes antigues cotxeres convertides en un espai senzill i discret a tocar de la Diagonal. La marquesa de Sade, encaixa perfectament amb el teatre: una sala per a poques persones on es tenen els actors a frec de mà, una escenografia senzilla però que compleix a la perfecció amb el seu objectiu i un vestuari funcional amb aires japonesos. Les quatre actrius principals saben omplir l’escenari sense necessitat de grans produccions, tot i que cal fer una menció especial a Àngels Bassas que interpreta a Madame de Saint-Fond, una cortesana que representa la contradicció de les normes morals, escrites i parlades de l’època, i que és qui destaca més […]