Tal i com s’anuncia en cartell, Toc Toc és una comèdia irresistible. És una obra de teatre d’aquelles que encara que entris de morros per un mal dia et va atrapant mica en mica i de ben segur que al final se t’escapa un somriure.
Tot i que en un principi el plantejament pot semblar senzill -rialles per uns trastorns exagerats i unes paraulotes- mica en mica l’obra va exposant altres plantejaments com l’empatia i la tolerància, valors complicats de treballar en comèdia, però ben resolts en aquesta. Tot i les exageracions dels personatges, es poden trobar forces similituds a la vida real que et fan replantejar algunes coses i que en ocasions poden arribar a fer que les rialles que s’escapen soles et sàpiguen una mica de greu (en el fons no deixes de riure’t d’algú).
En aquest espectacle també juga un paper molt important el públic, ja que pots diferenciar l’estil d’humor que té cadascú amb els moments que se li escapa el riure. En el meu cas, una senyora no podia parar de riure amb el personatge de Fred (editor) i feia que a la resta se’ns encomanés el riure.
Una obra altament recomanable d’anar a veure si es vol passar una bona estona de rialles sinceres i oblidar-se dels propis problemes durant quasi 100 minuts que passen volant.