Alba Cuenca Sánchez

[…] La protagonista d’aquesta història no és cirurgiana però sí que és metgessa. A més de la besàvia d’una de les actrius, Dolors Aleu va ser la segona dona espanyola en aconseguir llicenciar-se en medicina , i la primera que va aconseguir exercir d’això durant anys. La dramaturga Anna Maria Ricart part del seu relat per fer-nos reflexionar sobre el paper oblidat de la dona en la història… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-barbes-de-balena/

Respiro. La tensió que em tenia enganxada al seient del Grec s’ha acabat. Però l’obra continua. I m’adono del que ha fet que em relaxi: Calígula, o Pablo Derqui, ha sortit d’escena. Uns instants abans, la seva expressió irònica, superba, cínica i profundament infeliç era suficient per omplir l’escenari sencer amb la seva sola presència, tan absorbent com fascinant… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-caligula-con-pablo-derqui/

Per fi la segona kompanyía lliure ofereix un muntatge en condicions! Enèrgic, juvenil, amb força… Nit de reis no és el millor text de Shakespeare, i així i tot Pau Carrió li dóna tots els ingredients per convertir-ho en un èxit. Aprofitant la tendència a rejovenir les comèdies del bard que ja van seguir els Pirates amb aquesta mateixa obra, Carrió munta la seva pròpia versió del text, amb un llenguatge actualitzat i un major desenvolupament de les trames amoroses secundàries. A més, el director ofereix el seu propi muntatge amb una estètica molt particular… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-nit-de-reis-de-pau-carrio/

Després de la que va ser la seva proposta més arriscada, dirigida per l’argentí Ciro Zorzoli, la companyia aprofita la commemoració del 25è aniversari del seu naixement per tornar al seu terreny més recurrent: el de la tragicomèdia protagonitzada per dones i problemes comuns. Històries senzilles, quotidianes, encarnades per personalitats molt diferents i amb finals més aviat dolços. Ja abans havien fet un treball semblant a Dones com jo de Pau Miró. I ara tornen al seu terreny parlant dels diferents tipus de dolor… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-eva/

Porto dies pensant en què és el que va fallar. La posada en escena era perfecta, els actors immensos, el tema interessant, l’espectacularitat i el ritme de la funció bestials… I no obstant, vaig notar alguna cosa, un petit avís del cos que em recordava que no m’havia commocionat. Per què una obra que ho té tot no m’ha fet vibrar?… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-beware-of-pity/