Vols Molar? Amb Quim Bigas a ballar!

Redacció

A la passada edició de FiraTàrrega corria la brama: ‘Has de veure Molar del Quim Bigas!’, ‘Jo hi he anat avui i la gent plorava’. Algú altra hi afegia ‘Jo he vist nens que l’esperaven al final per abraçar-lo!’. Carai. Jo ja no sabia si és que la bola s’estava fent realment grossa o si Quim Bigas, el Quim Bigas que fins al moment només havia vist al Graner en una residència d’Appraisers (una peça sobre la informació i les dades en temps real), havia mutat per complet i s’havia convertit en Leo Messi.

Total, que dissabte a la tarda -el dia en què la Plaça Major no és només que estigui com un ou, sinó que en algun moment veus perillar seriosament el teu espai vital-, em planto a esperar l’estrella del moment. Entremig de tots els culs i caps apareix Quim Bigas, que va preguntant al públic: Què és molar? Què prefereixes molar tu, o que molin els altres?

“La felicidad no es cosa de tontos” diu una de les seves pancartes. I Quim Bigas n’ha fet una recerca exhaustiva. Però el que transmet a la plaça és felicitat, energia, alegria, eufòria. Una catarsi col·lectiva que barreja música de Pharrel Williams i Bruno Mars amb anuncis publicitaris, definicions de diccionari, youtubers i missatges sobre la felicitat.

Un espectacle 100% de carrer, per a tots els públics i participatiu. Perquè no et pots estar quiet, perquè acabes cantant ‘Felicità’ d’Al Bano i Romina Power al seu particular karaoke. Perquè et desperta ganes d’abraçar-te al del costat. Com ho fa? Això ho haureu d’anar a veure.

I aquí volia anar a parar. Tot això és per dir-vos que teniu l’oportunitat de veure’l a Barcelona. Sí, sí. Al carrer, gratuït. Així que si no hi aneu és perquè no voleu o directament perquè no moleu. Apunteu: divendres 17 de març a les vuit del vespre davant de l’Auditori de Sant Martí (plaça Angeleta Ferrer, 2). Feu-ho córrer. Aviseu amics, companys de feina, cosins, avis, pares, fills, nebots, veïns de l’escala, grups de whatsapp… Perquè no només va triomfar a FiraTàrrega, abans ja ho havia fet al Sismògraf d’Olot, i més tard al TNT de Terrassa. A més, a Barcelona tenim poques oportunitats de veure arts de carrer… Desbordem Sant Martí i demostrem que també molem un piló!

Ah, per cert. Si us pregunteu: i qui carai és Quim Bigas? Doncs és un artista que treballa en els camps de la coreografia, la dramatúrgia i la societat de la informació. Graduat com a Major in Dance and Post-Graduate Artists in Residency a SEAD (Salzburg) i alumne convidat a l’escola de Nous desenvolupaments de la Dansa-SNDO (Amsterdam), actualment està estudiant el Grau en Informació i Documentació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Màster en Noves Pràctiques Performatives a UNIARTS/DOCH Estocolm. Resident entre Copenhaguen i Barcelona, durant aquest últim any ha col·laborat amb Aitana Cordero Vico (To-get-her(e)) i Carme Torrent (Eclipse o la imagen siempre llega tarde); ha creat Crònica d’un espai de desgast amb el grup de joves FESTUCS i ha seguit treballant amb El Conde de Torrefiel. Déu ni do, oi? He fet un copy paste de la seva formació per si algú després té la temptació de dir que només és un paio que surt a ballar hits al carrer, que ens coneixem.

Text: Mercè Rubià
Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari