Una exposició virtual sobre el vestuari escènic de Montserrat Caballé

Rubén Garcia Espelta

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE) presenta a partir d’aquest dimecres 11 de novembre l’exposició virtual Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques. Es tracta d’una proposta que permetrà conèixer de forma virtual com són els set vestits escènics de l’artista que el MAE va adquirir l’any passat. A partir del vestuari de la soprano catalana, el museu posa en relleu la seva col·lecció d’indumentària d’òpera, que compta actualment amb més de cent-vuitanta peces.

L’exposició original del vestuari escènic de La Caballé havia d’inaugurar-se a mitjans del 2020, però va ser cancel·lada a causa de la pandèmia. Davant les noves restriccions es va optar per fer-ho en format virtual i poder recuperar-la en format presencial a l’Institut del Teatre de cara a la primavera de 2021.

La indumentària de Montserrat Caballé ha donat vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera com Maria Stuarda, Isabel de Valois o Floria Tosca. El vestit més antic que recull l’exposició virtual és un disseny del destacat escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett per a la versió de Der Rosenkavalier, de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys 80 i es van poder veure en escenaris com el Théâtre Antique d’Orange de França, La Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on Caballé va lluir sis dels set vestits comprats. La mostra vol destacar també la rellevància del disseny de vestuari en la creació del personatge a través d’una mirada específica a la relació entre Caballé i el seu armari operístic.

Aquesta és la col·lecció més gran de vestits d’escena de Montserrat Caballé en un museu. Altres museus que tenen peces de la soprano catalana són el Centre National du Costume de Scène et de la Scénographie de Moulins, a França, que disposa de dos vestits de l’òpera Turandot, i la Galleria del Costume di Palazzo Pitti de Florència, a Itàlia, que té un vestit de l’obra Semiramide i un altre de Norma.

Els vestits d’òpera de Caballé venen a completar la important col·lecció d’indumentària operística del MAE que compta amb peces de Hipólito Lázaro, Manuel Ausensi, Celestino Sarobe, Mercè Capsir, Francesc Viñas, Maria Espinalt i Victoria de los Ángeles. Sumar els vestits de Caballé permet posar en valor la col·lecció sencera d’indumentària del museu que supera les 1.000 peces i que preserva, apart dels vestits dels artistes ja esmentats relacionats amb l’òpera, vestuari d’altres tant diversos com: Enric Borràs, Margarida Xirgú, Antonio el Bailarín, Carmen Amaya o Tórtola Valencia.

Caballé, una veu inoblidable

La soprano Montserrat Caballé (1933 – 2018) ha estat una de les veus més importants del segle XX. Especialista del repertori del bel canto, va ser una de les primeres veus del món per la seva qualitat vocal, inspiració i perfecte domini de la tècnica. El seu amplíssim repertori, amb més d’un centenar d’obres, abasta des del barroc fins el verisme.

El seu debut oficial va ser l’any 1956 amb La flauta mágica de Mozart. El mateix any va actuar al Carnegie Hall de Nova York, substituint a última hora Marilyn Horne en un recital de la Lucrezia Borgia de Donizetti. A partir d’aquell moment la carrera de Montserrat Caballé s’enlaira, actuant en escenaris com l’òpera de Rouen, on va interpretar la Violetta de La traviata (1972) i la Norma belliniana (1974); el Teatre Colón de Buenos Aires, on es va convertir en la Liù de Turandot (1965), i La Scala de Milà, on va fer un dels seus papers més importants, el de Maria Stuarda (1971).

Entre els molts premis musicals rebuts, destaquen la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (1996), el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música clàssica per la seva interpretació en l’àlbum Rossini: Rarities (1968) o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1982).

Escrit per
Rubén Garcia Espelta TWITTER

Periodista i gestor cultural. Responsable de continguts editorials de TeatreBarcelona.com Ha treballat a mitjans com Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Articles relacionats
Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

L’escena de teatre infantil i familiar de Barcelona té una llarga tradició: aprofita-la, treu-los de casa i porta’ls a un dels molts espais culturals que programen espectacles per a diferents […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!