Un pont a la degradació i corrupció moral

Mercè Rubià

“Estem molt lluny de poder dir que comprenem a Valle-Inclán”, assegura Xavier Albertí. Del 15 al 26 d’octubre tenim una bona oportunitat d’acostar-nos a la seva obra perquè el TNC acull Montenegro, una adaptació de la triologia Comedias bárbaras dirigida per Ernesto Caballero.

TEATRE_BARCELONA-montenegro_comedias_barbaras_0

Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega encarnats en la figura de Juan Manuel Montenegro, un home que emprendrà un viatge expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires. Un home “que va entenent que aquest món s’ensorra” en una obra que “parla de degradació i corrupció moral”, explica el director. “Valle-Inclán va escriure els personatges saltant-se els codis burgesos, va prendre Shakespeare com a model que transcendia aquests límits. Estava en plena sintonia amb els grans plantejaments de renovació escènica del segle XX”.

A l’hora d’adaptar la triologia de l’autor gallec, Caballero ha optat per uns flashbacks que ens porten d’una obra a l’altra amb una estètica simbolista, costumista i suggerent, sense tancar els personatges. “Ens semblava més poètic i estilitzat”, explica. I és que no hi ha una única manera de fer Valle-Inclán. “Sovint es diu això no és Valle-Inclán, això no és Molière, això no és… Però afortunadament no hi ha fórmules per fer Valle-Inclán, i si hi fossin jo me n’hauria allunyat, perquè sinó seria un espectacle sense vida”. Dalt de l’escenari hi ha fins a 21 actors i dos músics, “i això és una garantia”, diu Caballero. “Hem sintonitzat, hem jugat al mateix joc, hem explorat. Ningú va venir amb idees preconcebudes”.

El protagonista, Montenegro, l’interpreta Ramón Barea, Premio Nacional de Teatro 2013, que explica que tenia un temor “enorme” a l’hora d’enfrontar-s’hi, perquè “el text és tant potent que costa posar-se a l’alçada de la història”. “Montenegro és un personatge molt seriós i bàrbar, però té un punt d’humor malvat, que Valle-Inclán el filtra amb una òptica esperpèntica”. L’escenografia és senzilla, un pont que simbolitza aquest camí cap a la degradació moral del món que envolta el personatge, i sobretot els seus fills.

PUNT DE PARTIDA

Tant el director del TNC, Xavier Albertí, com el director del Centro Dramático Nacional, Ernesto Caballero, s’han mostrat satisfets que aquest sigui el punt de partida d’una col·laboració que portarà d’aquí unes setmanes El joc de l’amor i de l’atzar dirigit per Josep Maria Flotats a Madrid.

Mercè Rubià

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!