Un Lorca bailaor amb Pep Tosar

Mercè Rubià

De Fuente Vaqueros a l’afusellament. Pep Tosar s’endinsa a la vida de Lorca a Federico García, un espectacle on la música, la dansa i el text conflueixen per donar veu a la vida i l’obra del poeta.

TEATRE_BARCELONA-garcia-lorca-REVISTA_1

“Que ningú vingui a escoltar una cosa nova, ja s’ha dit tot sobre Lorca”, adverteix l’actor i director Pep Tosar. “Tothom ofereix hipòtesis dels capitols incerts de la seva vida. Nosaltres no en formulem ni una, però oferim un format diferent, l’encarnació física de Lorca en el ball”. Després repassar l’obra i història personal de diversos poetes com Guillem d’Efak, Blai Bonet o Vicent Andrés Estellés, ara Tosar s’endinsa a la vida de Federico García Lorca a través de la música, la dansa, el text i imatges documentals.

L’espectacle, que va de Fuente Vaqueros (la infància i l’origen familiar) a la Guerra Civil i el seu assassinat, intenta recollir de forma cronològica els episodis més destacats en la vida del poeta, establint connexions entre fragments biogràfics i les obres de la mateixa època. Retrobant-se també amb Machado, Dalí o Margarita Xirgu, el bailaor Jesús Carmona es converteix en l’encarnació física del poeta i el centre de l’espectacle, sintetitzant i convertint en moviment la música del guitarra Jesús Guerrero i la cantaora Alba Carmona, a més dels textos que recita Tosar.

Un tul translúcid divideix l’escenari i serveix de suport per projectar les entrevistes amb l’escriptora Antonina Rodrigo, el poeta i periodista Juan de Loxa o Vicenta Fernández-Montesinos, la neboda del poeta i l’última persona viva que el va tractar. La culminació, en paraules de Tosar, de dos mesos i mig capbussant-se en la vida i obra d’un dels poetes més importants de la literatura espanyola.

Text: Mercè Rubià

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Mary: Les dones d’una vida

Mary: Les dones d’una vida

Els millors macarrons i truites de patates del món, també les millors abraçades. Tardes infinites d’estiu a casa els avis, emprovar-me la seva roba, sabates i joies, i els balcons […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!