La Sala Fènix serà el primer espai de la ciutat en acollir una de les 22 performances de llarga durada que han ideat Maria Stoyanova i Karel Mena.
“Paisajes de Chéjov (Viajes del ama)” es dividirà en tres etapes i un epíleg, que viatjarà per Barcelona ocupant corresponentment la Fènix, l’Antic Teatre, l’Espai 30 i La Seca-Espai Brossa. Es representaran del 4 de febrer a l’1 de juny, sumant 154 hores d’instal·lació perfomàntica, que reflexionen al voltant de l’amor per l’home, per la naturalesa i per la vida que es destil·la de l’obra del dramaturg rus.
Parlem amb Maria Stoyanova (creadora i actriu) i Karel Mena (dramaturga) entre penombres, asseguts a l’escenari de la Sala Fènix:
Perquè Txèhov, ara?
Els seus textos tenen molta vigència, i jo tinc la maduresa necessites per entendre la seva obra.
L’edat és important per entendre el seu teatre?
Sí, absolutament. Jordi Mesalles (director de teatre, 1953-2005) deia: “Quan era jove, Txèhov m’avorria. Amb 30 vaig començar a llegir-ho, i de gran el vaig entendre”.
Quin ha estat el procés de treball?
Paisatges de Txèhov sorgeix del desig d’investigar sobre l’obra de l’autor. Sumem la frescor de la performance i la profunditat del teatre amb la intimitat de l’obra txehoviana. El resultat és molt interessant.
Què heu trobat, revisant-ho en profunditat?
Karel Mena: El sentit de l’humor de l’autor. Les Tres Germanes, per exemple, estan plenes d’espurna, hi ha molts gags.
Maria Stoyanova: Això és veritat. Sempre es planteja Txèhov de manera densa, sembla que quan salis del teatre hagis d’estar deprimit. Al meu m’agradaria veure un Txèhov i sortir del teatre amb ganes de viure. Nosaltres fem una lectura optimista dels seus textos.
(Fotografies: Xavier Bassiana)
Què es trobarà aquell que us vingui a veure?
Convertirem la galeria de l’entrada en una espècie de purgatori, per portar a l’espectador a un estat en el qual es pugui relacionar amb l’espai, el cos i el temps, que són els tres pilars de la performance. Després el públic arribarà a l’acció i podrà participar o no, és com una exposició.
Feu participar a l’espectador?
Quan el públic entra a la sala se li dóna un paper amb unes regles que li guiaran sobre el que va a veure, i li indiquen com pot interactuar amb ell. Pot seguir-les i ser part activa, o pot decidir quedar-se al marge i contemplar.
Cada performace es basa en una obra de l’autor?
No, les hem agrupat per les seves temàtiques recurrents: el sentit de la vida, l’amor, els somnis que projectem, les petjades que deixem al nostre al voltant, la passió pel treball…
I què ocorre?
Sempre hi ha accions simples i concretes, que aprofundeixen sobre una de les temàtiques escollides. Hi ha monòlegs, moviments, interaccions… Però tot dependrà de la interacció que tingui amb el públic. Una performance sempre és diferent, única i irrepetible. La meva missió és no abandonar, estar molt connectada tota l’estona i esperar a veure què passa. Per començar, no sabem ni quanta gent vindrà…
Com conceps l’espai escènic?
Treballo amb el cos nu i un element per explorar i interaccionar. Tot gira al voltant d’un concepte integral que s’aplica a la part formal, però tinc una norma: menys és més. Sempre.
Què necessites per poder fer performances de llarga durada?
Estar molt entrenada i respirar, actuar vivint al màxim cada acció i no pensar en la seva conseqüència directa. I oblidar la por al fracàs. Encara que el més important és respirar… Quan fas una performance estàs en estat de meditació, necessites ser consent que respires per no desconnectar-te.
“Paisajes de Chéjov” es representarà en 4 espais de creació diferents. Com ha estat aquesta col·laboració?
Fantàstica, tot ha estat molt fàcil. Aquest no és un projecte que dóna diners, i afortunadament encara hi ha sales que aposten per projectes artístics que no siguin solament comercials.
Si vols més informació sobre l’espectacle i consultar els seus horaris i espais, pots entrar a la seva fitxa.:
