Teatre, realitat, política i les preguntes de Milo Rau a ‘The Civil Wars’

Redacció

Com pot ser que hi hagi genocidis, guerres, i no ho evitem? Com pot ser que siguem conscients del col•lapse climàtic i no fem res? Com, sabent tot el que sabem, som capaços de marxar de vacances a la platja? Aquestes preguntes obsessionen Milo Rau i les trasllada constantment a les seves obres. Ara presenta The Civil Wars, la primera part d’una trilogia sobre Europa que es pot veure aquest cap de setmana al Mercat de les Flors.

TEATRE_BARCELONA_the_civil_wars_REVISTA_1

Milo Rau dirigeix la companyia International Institute of Political Murder, especialitzada en l’anàlisi de la realitat des de l’escenari i des de la qual li agrada subratllar “aquest camp en el qual la política i el teatre es creuen”. Ho explicava el 2013 arran de la presentació al Grec de Hate Radio, una obra que reconstruïa fidelment el programa d’una emissora ruandesa, la Ràdio dels Mil Turons, que es va encarregar de difondre un missatge d’odi contra la minoria tutsi que acabaria amb les matances dels anys 90. “No és teatre documental, és teatre de la realitat”, defensava. Ara presenta una història amb un punt de partida controvertit: la marxa del seu país d’un salafista belga per participar en la creació d’un califat islàmic. Els actors, però, no interpreten cap paper, sinó que expliquen les seves pròpies històries. Així, les seves biografies van construint un relat que parla de la societat actual a la vella Europa. Amb un format molt poc convencional, s’asseuen al sofà d’una escenografia que vol recordar un pis per anar explicant, l’un darrere l’altre, diferents episodis de la seva vida. Una càmera els grava i projecta els seus rostres i les seves reaccions en una gran pantalla.

El director, que sempre s’ha mostrat convençut que el teatre polític “pot tenir un gran impacte en la societat i en els debats dels mitjans de comunicació” i que “pot canviar molt la perspectiva històrica”, es defineix com “un ésser polític” però assegura que intenta no donar consells als espectadors, “només ensenyar el que ha passat o està passant i deixar que els espectadors decideixin per sí mateixos”.

Text: Mercè Rubià

 

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!