Tot el que necessites per anar al teatre

‘Sweet Tyranny’, la cara fosca, macarra i reivindicativa de Pere Faura

26 gener 2017

n

Pere Faura estrena Sweet Tyranny, un espectacle irònic i reivindicatiu sobre les relacions de poder a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys 70 i 80. La peça, que forma part de la trilogia Sweet Suites, es podrà veure al Mercat de les Flors del 27 de gener al 5 de febrer.

Qui és Pere Faura? Ballarí? Coreògraf? Tirà? Vivim en una tirania a la feina, en la política… als teatres? Estem rodejats de tirans que amaguen rere el seu exercici professional una egolatria insuportable? Hi ha cap possibilitat d’alliberar-se? Sweet Tyranny es pregunta tot això i més. “Per primer cop en la meva carrera mostro un Pere Faura arrogant, prepotent i imbècil -explica-. Sweet Tyranny mostra la meva cara fosca. Fins ara els meus solos tenien una relació amical amb el públic, al que m’hi intentava acostar amb empatia i humor. Aquí, en canvi, hi ha molta ironia, però no és amable”.

Pere Faura indaga sobre les relacions de poder a partir de la relació d’ell mateix amb els ballarins, amb el públic i el món de la dansa. “Per què només parla el coreògraf i els ballarins executen? Per què hi ha aquesta tirania tan absoluta amb el públic, que només calla i ens escolta? Per què compta més l’opinió de Meryl Streep que la d’un metge o un advocat, perquè és actriu i té un micròfon?”, es pregunta.

La peça, que fa alhora una analogia escènica entre la dansa com a evasió i la dansa com a professió, parteix de diferents coreografies icòniques de pel·lícules musicals de l’era disco com ara Grease, Flashdance, Dirty Dancing o Saturday night fever. Estructurada en dues parts, la primera fa referència a la dansa com a professió, mentre que la segona, s’endinsa al món de la disco, en la dansa com a diversió.

A la discoteca no hi ha la tirania de la paraula, de les jerarquies. Durant les nits de festa les relacions de poder canvien totalment. El cos s’empodera i esdevé una eina de comunicació -defensa Faura-. La disco és un lloc interessant que cal analitzar seriosament perquè crea una comunitat efímera, que interactua i genera uns codis que poden ser extrapolats a la vida quotidiana. Estic segur que té un gran poder de transformació social“.

Els vuit ballarins comparteixen escena amb dues pantalles mòbils que van canviant constantment i que els mateixos intèrprets manipulen. S’hi projecten imatges d’arxiu i documentals recopilades per Joan Escofet, des de gent a la discoteca als anys 70 a obrers o miners, per intentar plasmar la realitat del món laboral i l’entreteniment. Durant l’obra, a més, Pere Faura interpel·la el públic a través del text, escrit en col·laboració amb el dramaturg Esteve Soler.

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona

Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al CalendariTB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l’activitat teatral de la ciutat de Barcelona.


Comentaris

Sigues el primer en deixar el teu comentari.

Deixa el teu comentari

Has d'estar registrat per poder comentar. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.