Supervivència a cop de cobla

Mercè Rubià

Les Divinas celebren els 10 anys de companyia dalt dels escenaris amb Paradís, un espectacle amb dramatúrgia de Marilia Samper i direcció de Martí Torras que ens transporta a la penúria de la postguerra a cop de cobla, cuplet i pasdoble.

TEATRE_BARCELONA-Paradís_RogerLlonch_REVISTA_1

Martí Torras és un director polifacètic. Actualment té els seus clowns triomfant al Teatre Lliure amb Rhum, prorrogat i amb entrades exhaurides, al Festival Shakespare va estrenar Desdèmona -que ha fet temporada a la Sala Muntaner fins a mitjans d’aquest mes de desembre-, va fer d’ajudant de direcció a El Testamento de María que arribarà al Lliure al març i també fa de director d’escena de grups de música, d’actor, clown i un llarg etcètera. Paradís és el tercer espectacle que dirigeix a la Companyia Divinas, formada per Carla Móra, Irene Ruiz i Marta Móra, que porten 10 anys juntes i quatre espectacles a la motxilla, tots amb una presència essencial de la música.

Si fins ara s’havien traslladat l’Amèrica del segle XX amb Sing, Sing, Sing! i Chocolat! i el París de la Segona Guerra Mundial amb Enchanté!, ara són a l’Espanya de la postguerra. La Rosa i la Carmeta, dues coristes que havien format part del “Paradís”, una companyia ambulant de varietés que havia revolucionat mig país amb la grandesa de les seves actuacions, malviuen ara del record d’aquell passat gloriós i continuen viatjant poble a poble, només acompanyades de dos músics, actuant clandestinament per a quatre gats, en descampats i altres llocs miserables. Enmig de tota aquesta sordidesa allunyada del glamour d’abans, reben la visita d’una noieta que voldria cantar al Paradís. És la Purita, una noia ingènua, beata i sacrificada, que té una idea molt equivocada del Paradís que ha vingut a actuar al seu poble. Un text de Marilia Samper que entrellaça els diferents cuplets, pasdobles i cobles de l’època -en català i castellà- que ha recuperat la companyia, que fins i tot ha volgut inspirar-se en l’actitud, l’expressió i el gest de grans cantaoras com Juanita Reina, Concha Piquer o Lola Flores.

Com en totes les seves produccions encarnen a dones artistes d’èpoques passades i transporten al públic a un món on la música -sempre en directe- i la feminitat en són les grans protagonistes.

TEATRE_BARCELONA-Paradís_RogerLlonch_REVISTA_2

Fotografies: Roger Llonch

 

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!