Sixto Paz selecciona espectadors per ajudar al seu autor, Jan Vilanova

Mercè Rubià

Has sentit a parlar del #MisteriSixtoPaz? Doncs no només fa referència a un espectacle, sinó també al procés de selecció d’espectadors per ajudar al seu autor, Jan Vilanova. Si vols formar-ne part i que et portin l’entrada a casa, segueix llegint.

TEATRE_BARCELONA-bruno_jan_albert-REVISTA_1

Els Sixto Paz han estrenat els últims anys diverses obres d’altres autors: Pulmons, L’efecte, Si existeix encara no ho he trobat, i una d’autoria pròpia, Elvis & Whitney. Cap, però, del seu autor de capçalera, en Jan Vilanova. I això que la seva idea era produir a parts iguals espectacles d’autoria pròpia i externa. Què ha passat? Doncs que la temporada passada, i amb pocs mesos de diferència, dos espectacles escrits per Vilanova van caure de la programació quan ja s’havien iniciat els assajos. Un d’ells, Conan, fins i tot s’havia anunciat a la cartellera del Teatre Lliure, on s’havia de representar. Després d’això, els ànims de qualsevol autor estarien per terra, però és que a més a més un dels actors d’aquest muntatge del Lliure va dir-li: “sort que ha caigut, perquè ens hauríem enfonsat”. I no perquè no hi hagués temps d’assajos, sinó pel text. Aquest actor és en Bruno Bergonzini, a qui Sixto no només ha agraït la sinceritat, sinó que a més a més ha fet coprotagonista del seu nou espectacle: Bruno&Jan (&Álbert) O la dictadura dels optimistes sense escrúpols. Un espectacle clandestí -dirigit per Pau Roca i protagonitzat pel propi autor, Bergonzini i un músic, Álbert Casanova– pel qual ara la productora busca els espectadors ideals per tal que Vilanova pugui estrenar amb èxit.

CONTRA LA IMPOSICIÓ DE L’OPTIMISME

El tema de l’obra també és conseqüència d’aquesta situació: el pessimisme. Més encara, la indignació d’un autor -pessimista convençut- davant la imposició de l’optimisme com a única actitud acceptada socialment. “Hi ha una gran exposició mediàtica de l’optimisme. Se’ns imposa com a única actitud vàlida, sense qüestionar res. Se’ns diu que si ens proposem alguna cosa, l’aconseguirem. I això no és veritat”. A l’altre plat de la balança, però, hi ha Bergonzini, actor optimista i responsable, a partir de les converses amb l’autor, de gran part del contingut de l’obra. Les converses que ara podran veure els espectadors convertides en un espectacle, acompanyades de la música de Casanova.

Aquí en podeu veure un fragment:

Si voleu rebre les instruccions per participar-hi escriviu a: adriana@sixtopazproduccions.com. Vindran a casa vostra a l’hora que digueu, us faran una pregunta i, en cas de superar-la, us lliuraran una carta de l’autor que us permetrà saber el dia i l’hora de l’espectacle. El lloc no us el diran, però sí que us donaran prou pistes per arribar-hi. Afanyeu-vos, que només hi ha 700 places i ja n’hi ha més de 250 plenes.

 

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!