Dogville, la impactant història sobre el bé i el mal de Lars Von Trier, arriba al Teatre Lliure en una nova versió que signen Sílvia Munt i Pau Miró, acostant la història a l’actualitat i a la cultura mediterrània i subratllant el paper de la dona. “L’obra reflexiona sobre la nostra hipocresia. La protagonista comença fugint i acaba fugint. De què escapa? Jo crec que del relat masculí”, ha declarat Pau Miró, corresponsable de la dramatúrgia.
Dogville: un poble qualsevol és el títol triat per aquesta adaptació per “diferenciar l’obra de teatre de la pel·lícula i avisar a l’espectador que no veurà el mateix que en el llargmetratge”, ha aclarit la dramaturga i directora. Bruna Cusí interpreta a la protagonista, una dona que, com en l’obra original, arriba a una petita localitat fugint d’un pare corrupte i d’una família on s’ha sentit abandonada. L’actriu ha qualificat el paper com “el repte més gran que he tingut professionalment en teatre”.En aquesta versió, Sílvia Munt ha eliminat els paral·lelismes religiosos de l’obra i ha centrat la narració en la hipocresia d’un grup de persones que se senten autoritzades a explotar a una emigrant perquè l’han acollit quan podien haver-la rebutjat i per tant consideren que està en deute amb ells. També ha emfatitzat el fet que la forastera sigui una dona, perquè “els mecanismes d’explotació són diferents per a elles”.
Per la seva banda, David Verdaguer dóna vida a “un personatge idealista però covard”, segons les seves paraules, que dóna motiu a abordar temes tan complexos com “el poder del grup sobre l’individu, el poder del líder sobre el grup i la família com a espai on amagar els pecats, les pors i els dubtes”. Però el tema central de l’obra és “el mal que habita dins de tots nosaltres, aquest mal que portem dins i que aflora sense pensar”, ha conclòs Sílvia Munt.
