L’estàtua del conte d’Oscar Wilde, El Príncep Feliç, s’instal·la a la Sala Petita del TNC en una obra de La Baldufa Teatre plena d’humanitat i generositat per a tots els públics.
– Si ets el Príncep Feliç, per què plores? -va preguntar l’oreneta.
– Quan vivia, tenia un cor humà -va contestar l’estàtua-, però no sabia el que eren les llàgrimes, perquè vivia a la Mansió de la Despreocupació, on no està permesa l’entrada del dolor. Així, tots els dies jugava al jardí amb els meus companys, i per les nits ballàvem en el gran saló. Al voltant del jardí del Palau s’elevava un mur molt alt, però mai em vaig tenir curiositat alguna per conèixer el que hi havia més enllà. I ara que estic mort, m’han posat aquí dalt, tan alt que puc veure tota la lletjor i tota la misèria de la meva ciutat, i, encara que ara el meu cor és de plom, l’única cosa que faig és plorar.
El Príncep feliç és un conte que permet reflexionar sobre models de societat, les desigualtats, la generositat o l’amistat. És un conte universal que La Baldufa Teatre porta a l’escenari del TNC i que permetrà a les famílies endinsar-se en la història i reflexionar, al sortir, sobre moltes qüestions.
N’hem parlat amb els seus protagonistes:
