publicitat

Si ets el Príncep Feliç, per què plores?

L’estàtua del conte d’Oscar Wilde, El Príncep Feliç, s’instal·la a la Sala Petita del TNC en una obra de La Baldufa Teatre plena d’humanitat i generositat per a tots els públics.

TEATRE_BARCELONA-princep_felic-REVISTA_1

– Si ets el Príncep Feliç, per què plores? -va preguntar l’oreneta.

– Quan vivia, tenia un cor humà -va contestar l’estàtua-, però no sabia el que eren les llàgrimes, perquè vivia a la Mansió de la Despreocupació, on no està permesa l’entrada del dolor. Així, tots els dies jugava al jardí amb els meus companys, i per les nits ballàvem en el gran saló. Al voltant del jardí del Palau s’elevava un mur molt alt, però mai em vaig tenir curiositat alguna per conèixer el que hi havia més enllà. I ara que estic mort, m’han posat aquí dalt, tan alt que puc veure tota la lletjor i tota la misèria de la meva ciutat, i, encara que ara el meu cor és de plom, l’única cosa que faig és plorar.

El Príncep feliç és un conte que permet reflexionar sobre models de societat, les desigualtats, la generositat o l’amistat. És un conte universal que La Baldufa Teatre porta a l’escenari del TNC i que permetrà a les famílies endinsar-se en la història i reflexionar, al sortir, sobre moltes qüestions.

N’hem parlat amb els seus protagonistes:

Escrit per
merce_rubia_tb

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Ane Gabarain es converteix en Millán Astray

Ane Gabarain es converteix en Millán Astray

Un militar mutilat, un micròfon i les consignes d’una Espanya disposada a convertir la mort en una forma de patriotisme. Ane Gabarain puja a l’escenari transformada en el general Millán […]

Sa Santedat, el drag i les màscares socials

Sa Santedat, el drag i les màscares socials

Jean Genet, autor de peces teatrals tan emblemàtiques com Les criades (1947) o Severa vigilància (1949) i practicant d’una “moral inversa”, va defugir sempre els afalacs i els intents d’assimilació […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit