Felipe Cabezas dirigeix Mary Frankenstein Shelley a la Sala Fènix, un relat fantàstic i grotesc d’estètica steampunk sobre la vida i obra de l’autora de Frankenstein, Mary Shelley.
Potser molta gent desconeix que l’autora de Frankenstein és una dona, Mary Shelley. Una dona, a més, que té una història gairebé més interessant que el seu propi personatge literari. Filla de la filòsofa i escriptora feminista Mary Wollstonecraft -autora de Vindicació dels drets de la dona (1792)- i del polític i pensador anarquista William Godwin, no només va desafiar el masclisme de l’època tirant endavant la seva producció literària, sinó també en la seva vida personal, mantenint una relació oberta amb el poeta Percy Shelley -amb qui es casaria després de la mort de la seva primera esposa-, tot i haver d’aguantar tot tipus de crítiques i reprovacions.
Malgrat que durant molts anys ha estat coneguda precisament com a «filla o esposa de», cada cop més s’està posant en valor la seva figura, no només en l’àmbit acadèmic o literari, sinó també cinematogràfic. Haifaa Al-Mansour, la primera dona directora d’Aràbia Saudita, n’ha dirigit un biòpic protagonitzat per Elle Fanning que encara no té data d’estrena.
Felipe Cabezas cus a Mary Frankenstein Shelley vida i obra en un relat fantàstic i grotesc a quatre veus que combina projeccions, titelles, còmic, ombres i música en directe de la mà de JoanGe. Les actrius Alba Valldaura, Elena Visus i Aleyda Puerto interpreten tots els papers, tant Mary Shelley, els pares, la germana i el marit, com Victor Frankenstein, el personatge literari que crea el famós monstre, mentre que Cabezas manipula el titella que li dóna vida i alhora assumeix el paper de narrador amb la veu del poeta Lord Byron. “La tria d’actrius per interpretar personatges masculins és absolutament volguda”, explica el director, que ha volgut “jugar amb allò androgin”.
El muntatge se centra en la vida i creació de Mary Shelley i pretén “rescatar el nom de l’escriptora, la seva lluita per la llibertat i la seva dignitat com a dona, artista i creadora” per tal de reflexionar sobre allò que espera la societat d’una dona “i sobre el poder de la dona per decidir el seu paper en la societat”. Alhora, explica Cabezas, la peça també s’acosta a la maternitat, tant des de la vessant biològica i el vincle mare-fills, com des de la creació artística.
L’obra s’inicia a Vila Diodati, als Alps suïssos, on Mary Shelley va gestar la idea de la novel·la l’estiu de 1816, amb la narració de l’amfitrió de la casa, Lord Byron. A partir d’aquí s’aniran enllaçant els records, des del naixement de l’escriptora, amb la mort de la seva mare durant el part, fins als seus avortaments prematurs o el suïcidi de la dona de Percy Shelley. Una vida marcada per la mort, la literatura i l’amistat amb els artistes de l’època.
“Mary Shelley va ser una dona molt avançada en el seu temps. És interessant repassar la seva obra per adonar-se que parlava de coses que, tot i que actualment ja son una realitat, en el seu dia eren absolutament impensables: trasplantaments, cirurgia estètica, la reanimació a través de l’electricitat…“, explica Cabezas, que també es mostra fascinat pel seu romanticisme. “El fet que visqués la mort de tant aprop -la mare, els avortaments…- fa que el desig de mort i de reviure estigui molt present a la seva obra”.
Aquest romanticisme és el que l’ha portat a optar per una estètica steampunk, moviment retrofuturista que s’ha basat, de fet, en el mateix Frankenstein o les obres de Jules Verne o Mark Twain. El públic estarà situat a tres bandes, a escassos centímetres dels actors, “amb la sensació d’estar al saló-menjador” de Byron.
Text: Mercè Rubià
