La matinada del 15 d’octubre de 2016 va tenir lloc a Altsasu un incident que marcaria el nom del municipi per sempre. Vuit joves van ser acusats de terrorisme i condemnats a penes de fins a 13 anys de presó (rebaixades posteriorment a 9 i mig) per una baralla en un bar amb dos agents de la Guàrida Civil fora de servei i les seves parelles. El muntatge Altsasu revisita el cas a partir de la transcripció judicial. “La idea era posar la justícia al centre i valorar el seu funcionament dins una societat democràtica” afirma María Goiricelaya, autora i directora de l’obra.
Han passat els anys, i en l’imaginari ha calat amb força la sensació d’abús en la judicialització del cas, que va provocar debats ardits als dos bàndols i va esperonar les mobilitzacions més multitudinàries a Navarra en els darrers anys. La dramática errante estrenava la seva proposta teatral al Teatro Arriaga de Bilbao el 2021 i el PP de Vitoria va demanar-ne la retirada per “menystenir la justícia i els mitjans de comunicació”. El muntatge va aixecar polseguera en l’opinió pública d’Euskadi i va rebre per tots costats.
“Per a les persones properes és difícil tenir una mirada positiva de la peça perquè el dolor està enganxat a la pell”, afirma Goiricelaya. “I en això ens hem centrat: en mostrar els diferents dolors, en donar veu a totes les persones implicades. En aquests casos on les postures són irreconciliables, és important parlar-ne. Parlar dels punts on mai no ens trobarem, i veure en quins sí”.
Els quatre actors sobre l’escenari interpreten les dues parts del conflicte. Són els joves processats i els guàrdia civils i les seves parelles. La proposta compta amb el segell propi de La dramática errante: teatre que dialoga amb l’entorn social, polític i humà de les seves creadores, que aposten per noves dramatúrgies i llenguatges amb una poètica pròpia. Més enllà d’explicar el cas, es busca que el públic s’impliqui. “La peça exigeix fer un exercici d’empatia, atrevir-se a mirar l’altre, posar-te a les seves sabates”, afirma Goiricelaya.
Els dos últims muntatges de La dramática errante, provocadors i suggestius, acumulaven als darrers premis Max cinc nominacions: Altsasu va ser finalista a millor muntatge i a millor autoria teatral, i una versió lliure de Yerma va ser finalista a millor direcció d’escena, a millor actriu (Ane Pikaza) i es va alçar amb el premi a la millor adaptació. “Són obres que han posat en escena temes d’interès general des d’un prisma poc o gens complaent, interpel·lant directament el públic des d’una perspectiva social que crida al diàleg”, assegura Goiricelaya. “Han generat interès perquè són secs i agosarats: ataquen el problema sense condescendència”.
Més informació, imatge i entrades a:
