El Teatre Lliure ha presentat la seva temporada 2025–2026 amb una programació que reafirma el gir contemporani impulsat per Julio Manrique. Seran 28 espectacles —8 produccions pròpies, 10 coproduccions i 10 propostes convidades, 8 d’elles internacionals— que volen sacsejar la mirada de l’espectador i convertir les sales en un lloc viu de preguntes i emoció. Manrique, que enceta la seva segona temporada com a director del teatre, ha expressat la voluntat que les tres sales del Lliure “bullin d’emoció, de pensament i de preguntes”.
Una Fabià Puigserver amb grans noms i grans temes
El curs arrenca amb El Mestre i Margarita, una adaptació de la novel·la de Bulgàkov dirigida per Àlex Rigola, amb Nao Albet, Francesc Garrido i Laia Manzanares. L’obra aborda temes com la llibertat, la corrupció i el poder des d’un realisme màgic carregat de deliri.
‘El Mestre i Margarita’
El seguirà Coup Fatal, l’explosiva fusió de música barroca i sons congolesos signada per Fabrizio Cassol i Alain Platel. També torna El día del Watusi, l’ambiciosa adaptació de la novel·la de Francisco Casavella a càrrec d’Iván Morales, ara amb Guillem Balart com a protagonista i una nova posada en escena a la platea. Al desembre, Qui som?, de Baró d’evel, combinarà dansa, música, circ i arts plàstiques en una reflexió sobre la identitat col·lectiva. Ja al 2026, Valentina, de Caroline Guiela Nguyen, explorarà la mirada dels infants migrants sobre el món.
Julio Manrique signarà la direcció d’El barquer, de Jez Butterworth, una peça situada a l’Irlanda del Nord del 1981 amb Roger Casamajor, Marta Marco i Mima Riera. També s’hi veurà Calentamiento, una aliança entre la ballarina Rocío Molina i el dramaturg Pablo Messiez que coreografiarà l’angoixa climàtica contemporània.
‘El barquer’
Una de les propostes més singulars serà Els estunmen, una òpera d’Acció dirigida per Nao Albet i Marcel Borràs, amb música de Fernando Velázquez, que explora la figura del doble en les escenes d’acció cinematogràfiques. I la temporada es tancarà amb Contra Antígona, dirigida per Andrea Jiménez i escrita per Victoria Szpunberg, que reformula el mite grec com un debat sobre la democràcia.
A Gràcia: distopies, clàssics mutats i desig
La programació del Lliure de Gràcia l’obrirà La vie invisible, de Lorraine de Sagazan, basada en el testimoni real d’un actor que va perdre la visió i intenta reconstruir l’últim espectacle que va veure. Lucia Del Greco presentarà Little Women en clau de concert de rock amb un repartiment jove encapçalat per Elisabet Casanovas i Paula Jornet.
Gabriel Calderón estrenarà AI! La misèria ens farà feliços, una distopia on els robots interpreten el món, amb Pere Arquillué i Joan Carreras. Tiago Rodrigues proposarà La distance, una ficció futurista entre un pare i una filla separats per Mart i la Terra.
‘Una festa a Roma’
També a Gràcia, Clara Segura dirigirà Una festa a Roma, una comèdia de Marc Artigau sobre el desig a la vellesa, i Cabosanroque presentarà Mil tres, say cheese, una òpera que revisita Don Giovanni amb ecos de Bad Bunny. L’autora britànica Ella Hickson arribarà amb L’autora, dirigida per Anna Serrano i protagonitzada per Nausicaa Bonnín, i la temporada es clourà amb La vie secrète des vieux, de Mohamed El Khatib, que recull testimonis reals sobre amor i sexualitat en la vellesa.
Experimentació i resistència a l’Espai Lliure
L’Espai Lliure manté el seu esperit laboratori amb peces com Fosca, d’Aurora Bauzà i Pere Jou, o El tiempo todo entero, de Romina Paula, una versió lliure de El zoo de vidre. També s’hi podran veure la trilogia Càndid, Les penes del jove Werther i Els miserables, de Miquel Mas Fiol, sobre la condició millennial, i Manifest Mangione, el projecte de joves de l’IT Teatre Lliure dirigit per Carol López.
‘Dones valentes’
Nico Jongen presentarà Treballs forçats, amb actors sords no professionals; Las Huecas estrenaran Riure caníbal, sobre l’ascens de la ultradreta, i Glòria Balañà dirigirà Dones valentes, a partir del llibre de Txell Feixas. El seguiran Une tentative presque comme une autre, dels germans Papachristou; Kimu (La casa de todos), de Marie de Jongh, i El fill, de Jon Fosse, dirigida per Ferran Utzet, amb Guillem Balart i Mercè Pons.
Una temporada ambiciosament lliure
Amb aquesta programació, el Lliure reforça la seva aliança amb grans festivals com Avinyó, Temporada Alta, elPetit o Flaix de Tardor—BCN, i teixeix complicitats amb centres com el Teatro Real, el CDN o el Liceu. La temporada passada es va tancar amb un 88% d’ocupació i 119.000 espectadors, unes xifres que consoliden el projecte de Julio Manrique. El director resumeix l’esperit d’aquesta temporada com un desig de fer del teatre un espai per pensar col·lectivament.
