Parking Shakespeare es torna tràgic

Neus Molina Alfonso

Ja fa deu anys que cada estiu els habitants de Barcelona que tenen la sort – o la desgràcia- de quedar-se a la ciutat comtal s’acosten al Parc del Nord per escoltar a Shakespeare. Aquest estiu i després d’exhaurir totes les comèdies del Bard, la companyia Parking Shakespeare s’atrevirà amb la tragèdia.

Poc ha d’envejar Parking Shakespeare, la companyia capitanejada i dirigida per Pep Garcia-Pasqual de les obres del Bard que es representen a Nova York o a Londres, “bé”, matisa, “nosaltres no tenim a l’Al Pacino ni l’ajuda de cap mecenes!”.

L’any 2002 quan Garcia-Pasqual vivia a Dublín va quedar fascinat per Shakespeare in the park, aquell projecte teatral ideat per Joseph Papp l’any 1954 a Nova York que s’escampà pel món i que acostava al dramaturg britànic als parcs de la ciutat durant els mesos d’estiu. Macbeth, Othello, Desdèmona, Hamlet i tants altres clamaven al bell mig de Central Park sense escenografia i amb el públic assegut en cercle. Un espectacle 360, gratuït, democràtic i alhora divulgatiu.

“Vaig tornar i vam arrencar la companyia, la idea era fer el contrari que feien a Dublín, mantenir els mateixos actors i convidar a diferents directors a dirigir comèdies shakespeariana”.

Des dels 2009 els textos de Shakespeare han passat per les mans de Marc Rosich, Israel Solà o Roberto Romei. Ara bé, ja fa un parell d’anys que una pregunta sobrevola l’aire? Què fareu quan s’acabin les comèdies de Shakespeare? El juliol passat l’equip teatral va portar al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona Tot va bé si acaba bé, l’obra còmica del Bard que els quedava per representar. “Hem estat anys esquivant la pregunta. Ara ja podem revelar la resposta: repetirem les comèdies i hi afegirem les tragèdies”, explica el director de la companyia.

La companyia seguirà apostant per deixar de banda a Shakespeare durant l’hivern i representar autors contemporanis. El 2012 la companyia va decidir seguir creixent i ampliar la seva programació, de l’estiu a l’hivern, del parc als teatres. De la comèdia al drama. D’un autor clàssic a un de contemporani. Per Garcia-Pasqual Parking d’Hivern també va ser una manera de seguir fent sostenible el projecte “vivim amb molta precarietat i a diferència d’altres països no tenim massa suport, ni públic ni privat”. No obstant quan actuen a centres cívics durant l’hivern, com és el cas de la Farinera del Clot, els seus muntatges segueixen essent gratuïts. “Només cobrem entrada quan anem als teatres com el Maldà o la Beckett, perquè la nostra filosofia és la d’acostar la cultura a tothom”.

Pel director, a casa nostra no tenim clar quin ha de ser el model de finançament cultural “la llei del mecenatge són els pares” recalca “fa anys que diuen que la faran i aquest dia no arriba, mentrestant no sabem si ens interessa més el model britànic o el francès. No sabem res”.

El que està clar per Pasqual és que potser un model mixt amb mecenatge privat alleugeriria les administracions. “A Nova York Shakespeare in the park el patrocina el Bank of America. Potser La Caixa o el Banc de Sabadell s’ho haurien de plantejar”.

Per celebrar aquests deu anys la companyia ha muntat l’exposició Al nostre gust. 10 anys de Parking Shakespeare, un repàs fotogràfic de la seva trajectòria, i reestrena Woyzeck, un dels seus grans èxits de Parking d’ Hivern l’any 2013, que es pot veure fins al 7 de febrer a La Farinera. Pel que fa a l’estiu la formació repescarà L’amansiment de la fúria, la primera comèdia que van representar, però amb un canvi de director, de Pep Garcia-Pasqual a Carla Rovira: “Aquest text és dels més masclistes de Shakespeare i volem que la Carla el dirigeixi i el capgiri com ella vulgui”. La tragèdia escollida, la primera que es farà al parc, serà Titus Andrònic sota la batuta d’Israel Solà. Dos muntatges estiuencs amb dues visions ben diferents, el drama i la rialla punyent. Per assumir el doble programa la companyia es partirà en dos i hi sumarà nous intèrprets. A més serà el primer cop, després de deu anys de trajectòria, que Parking Shakespeare formi part de la programació del Grec.

Escrit per

Periodista, professora i investigadora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona i docent en el Grau en Estudis Socioculturals de Gènere. Ha treballat com a cap de premsa en festivals de teatre i cinema i com a redactora a agències de notícies i col·laboradora en diferents mitjans de comunicació de Barcelona i Madrid.

Articles relacionats
Mary: Les dones d’una vida

Mary: Les dones d’una vida

Els millors macarrons i truites de patates del món, també les millors abraçades. Tardes infinites d’estiu a casa els avis, emprovar-me la seva roba, sabates i joies, i els balcons […]

‘Los guapos’: El barri a escena

‘Los guapos’: El barri a escena

David Trueba ja havia pensat en la possibilitat d’escriure teatre, però van ser els actors Anna Alarcón i Vito Sanz els qui li van donar l’última empenta. Després de la […]

Comentaris
  • Pau Rosell Simón
    Pau Rosell Simón

    Sou brutals, gràcies per aquests anys!

    Respondre
    27/01/2019
Enllaç copiat!