Tot el que necessites per anar al teatre

Combat a l’Akadèmia: la paraula afilada d’Oscar Wilde contra la hipocresia social

14 desembre 2015
n

Emilià Carilla dirigeix La importància de ser Frank al Teatre Akadèmia, l’obra més coneguda d’Oscar Wilde (1854-1900). Una comèdia vital que utilitza l’humor intel·ligent i la ironia per retratar de manera crítica l’alta societat anglesa del segle XIX a partir dels embolics amorosos de dos joves aristòcrates que s’amaguen rere el mateix nom en les seves conquestes, Frank.

TEATRE_BARCELONA-importancia_frank-REVISTA_1

Sovint els actors i directors es refereixen al procés de creació i assajos d’una obra com un viatge. En aquest cas, els ha tocat equipar-se amb arnesos i mosquetons perquè el que tenien davant era una ascensió. I és que, segons expliquen, el més difícil ha estat el trajecte des dels instints més primaris (el desig sexual, la passió) cap a un lloc immaculat, pulcre i celestial; el viatge vertical des de l’entrecuix al punt més elevat, a la grandiloqüència de les paraules d’un autor molt particular. El xerpa de l’expedició ha estat Emilià Carilla, director de l’espectacle i un enamorat d’Oscar Wilde, de qui en lloa el traç fi, delicat i precís. “Tot té una diana”, diu, i segurament al centre hi ha la hipocresia de la burgesia i aristocràcia de l’època. La mateixa que el va portar a judici acusat de «grossa obscenitat» per la seva homosexualitat, fet que li comportaria dos anys de presó tan sols tres mesos després d’estrenar The Importance of Being Earnest, just en el millor moment de la seva carrera.

De fet, es podria dir -utilitzant les paraules de l’actor Marc García Coté- que “Wilde fa teatre burgès contra la burgesia”, un teatre que utilitza l’artificiositat com una manera d’interpel·lar la societat de l’època de la manera que li fa més mal: des de l’enginy. “La ironia és una manera elevada d’entrar en combat sense violència. Shakespeare t’emmerda; Wilde no embruta, però enfonsa”, sentencia el director. Darrere, però, tot i que asseguren que sovint s’ha interpretat des de la frivolitat, “s’hi amaga una humanitat molt potent”. En el cas de La importància de ser Frank, aquelles sensacions prèvies a l’amor: el desig, la passió i l’enamorament.

La clau del muntatge és la combinació de la vitalitat de la comèdia amb el gust pel llenguatge i, sobretot, un treball actoral encaminat a “trobar l’enginy i l’agilitat per construir el pensament com ho fa l’autor” per tal d’interpretar el text com si el llenguatge fos col·loquial. I és que, si bé és cert que Wilde utilitza un llenguatge refinat i frases llarguíssimes que acaben tenint un punt d’artificialitat, “el director -explica l’actor Toni Mas- ha aconseguit una tensió interna amb allò que humanament vol, i això fa que s’entengui i es gaudeixi per igual”.

SER ‘FRANK’ PER FUGIR DE LES OBLIGACIONS SOCIALS

La trama gira al voltant del jove John Worthing (Toni Mas), un jove adinerat, seriós i responsable que s’escapa dels convencionalismes amb una doble vida. John, que al camp és tutor de la jove Cecily (Sílvia Forns), a Londres es converteix en Frank, el seu suposat germà, que viu tan sols per distreure’s i passar-ho bé amb Algernon Moncrieff (Marc García Coté), un bala perduda de bona família. Allà s’enamora de Gwendolen (Enka Alonso), la cosina del seu amic. El que no sap és que Algernon també fuig de les obligacions socials amb un joc similar i que ho fa, precisament, amb la seva cosina Cecily -de qui també s’enamora- i el mateix nom, Frank. Els embolics i els jocs de falses identitats estan servits. Sobretot, quan se n’assabenti Lady Bracknell (Cristina Cervià), que ja està embrancada en un “càsting” de bons partits per la seva filla Gwnedolen. “L’obra reflecteix com per aquesta burgesia i aristocràcia el matrimoni no és més que un negoci”, rebla l’actriu.

The importance of being Earnest es va traduir al català el 1938 amb el títol de La importància d’ésser fidel (Eduard Artells). Jaume Melendres, però, la va traduir de nou als anys vuitanta canviant-ne el títol per La importància de ser Frank, que juga així amb el doble sentit del nom propi i l’adjectiu, com la versió anglesa. Ell mateix va dirigir-ne la posada en escena, que es va poder veure el 1993 al Teatre Romea i al Condal amb l’actor Víctor Pi -que ara encarna el paper de Reverend Chasuble- com a protagonista.

Text: M. Rubià

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona
Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al Calendari TB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l'activitat teatral de la ciutat de Barcelona.

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari