TEATRE CLÀSSIC

‘Lo fingido verdadero’, un clàssic sobre la veritat a la vida i als escenaris

Lluís Homar dirigeix a la Compañía de Teatro Clásico de Madrid en aquesta obra de Lope de Vega

Redacció

Amb l’objectiu per donar a conèixer al gran públic muntatges teatrals menys coneguts dels autors del Siglo de Oro, la Compañía Nacional de Teatro Clásico porta fins al Teatre Romea Lo fingido verdadero de Lope de Vega.

Israel Elejalde, en una escena de l’obra

Lluís Homar, director de la companyia, porta a escema Lo fingido verdadero, que, juntament amb Hamlet, de Shakespeare i El impromptu de Versalles, de Molière, construeix una fascinant trilogia sobre el teatre dins del teatre al segle XVII, i una de les reflexions més fascinants sobre la veritat a la vida i als escenaris que ha produït el teatre de tots els temps. La peça va ser escrita el 1608 i està basada en la vida de Sant Ginés, un actor pagà que després de convertir-se al cristianisme va ser considerat el sant patró dels actors i fou perseguit i elevat a la categoria de màrtir per la pròpia Església. Israel Elejalde, un dels protagonistes Madres Paralelas de Almodóvar, encarna al venerat protagonista, l’acompanyen a escena noms com Arturo Querejeta, Eva Trancón, Maria Besant o Paco Pozo, entre d’altres.

Lo fingido verdadero, que barreja el profà i el diví, és un tríptic dividit en tres actes: un drama històric al voltant del poder, un drama metateatral i, finalment, una comèdia de sants. “Lope s’acosta a l’essència mateixa del teatre, que és convertir allò que es fingeix en veritat”, explica Homar: “Ho és perquè sense aquesta capacitat de crear realitats que poden observar, superar i transcendir la pròpia realitat, el teatre perdria una de les seves atribucions més fascinants, permetre’ns veure allò invisible: emocions i ànimes humanes”. Les temàtiques principals que recorren el muntatge, segons assenyala el propi director, són el teatre dins del teatre, el metateatre i l’ésser humà i allò transcendent: “És, potser, la millor obra de Lope”, defensa Homar.

“És un text poc conegut d’aquest autor, és molt complex, però amb una rellevància única i espero passi a formar part del repertori dels grans textos clàssics” explica el director, que va conèixer gràcies a l’acadèmic i el dramaturg Juan Mayorga. “Lope de Vega fa en aquesta obra una reivindicació de la dignitat de les persones que es dediquen al teatre”, explicava el protagonista de l’obra, Israel Elejalde: “Hi ha una lectura molt política de la funció, perquè Lope ve a dir que el teatre és un lloc digne, on es pot assolir la veritat i reflexionar, a través del fingiment, en allò que som i allò que hem de ser”.

Més informació, imatges i entrades a:

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari