Comèdia, música, joc d’identitats, combat escènic… Com us plagui (Al vostre gust) se serveix de tots aquells elements característics de les obres de Shakespeare per parlar-nos d’ambició, poder i conflictes familiars amb onze actors a escena dirigits per Dugald Bruce-Lockhart.
Dugald Bruce-Lockhart encara no el parla, però ja entén el català. El director de la prestigiosa companyia britànica Propeller dirigeix per segon any un Shakespare amb la companyia de l’Akadèmia, amb qui ha dut a terme un work in progress per tal que actors i actrius aconsegueixin “fer sorgir el text des de la fisicalitat, el joc, el batec de la música i la precisió del vers”. El Nadal passat va ser un Romeu i Julieta de gran èxit de públic i crítica i enguany Al vostre gust, rebatejada amb el títol Com us plagui, una obra que defineix com “una barreja de thriller, road‐ trip i comèdia romàntica”. I és que conté tots els elements característics de l’obra de Shakespeare: comèdia, música, joc d’identitats, disfresses, amor, conflicte entre poder i família i contraposició entre la natura i la Cort.
“He arribat a l’obra completament fresc, ni l’he interpretat, ni l’he vist”, diu Dugald. “Quan la vaig llegir no em vaig adonar de la quantitat de fils conductors que hi ha, sembla un quadre impressionista!”. El director taspua entusiasme per tots cantons. “Han estat sis setmanes de treball fantàstic amb aquest equip, ara ha d’anar canviant cada dia amb el públic” assegura convençut que l’obra canvia cada dia en funció del públic i que, després d’aquestes sis setmanes, encara descobreix dia rere dia de què va l’obra. I és que si bé és cert que parla de la natura, de com purifica l’ésser humà, “és molt més complexe que tot això, perquè a la natura hi ha molts perills”. Però sí que es pot dir que Shakespeare parla de no jutjar. “Els personatges, que van carregats dels prejudicis de la Cort, al bosc aprenen a agradar-se a ells mateixos, a no jutjar. Shakespeare encoratja a viure el present”.
El traductor Miquel Desclot també ha mostrat la sintonia amb Bruce-Lockhart, “és un plaer jugar amb els directors que estimen el text”, i el Teatre Akadèmia, “que es tornin a traduir textos ja és digne d’atreviment i d’elogi”. Però és que si es vol acostar Shakespeare al públic contemporani, diu la directora de l’Akadèmia, Mercè Managuerra, “és completament necessari”. Per Desclot, la traducció que Josep Maria de Segarra va fer ara fa 34 anys “ha envellit molt malament”. Això no vol dir que hagi passat a un argot urbà d’avui, perquè “si una cosa feia Shakespeare és aconseguir que un públic molt transversal escoltés una dutxa de paraules fantàstica”. El que sí que ha fet és respectar el nombre de versos. En la traducció de Segarra, un vers anglès podia passar a dos en català, “i jo abans també ho feia, però des de Romeu i Julieta he vist que és possible no fer-ho, i respectar el nombre de versos per no accelerar ni alentir l’acció i ser més fidel a l’original”. L’actor Mingo Ràfols assegura que així “és molt més difícil de memoritzar, sembla com si en català fessin falta més paraules”, però en canvi, “un cop te l’has après, tot surt sol, és molt més fàcil i el mateix text et porta el personatge”.
Ràfols interpreta dos personatges, el Vell Duc i el Duc Frederic, dos germans que s’enfronten per l’herència i que amb el seu joc brut i despotisme provocaran la fugida al bosc de les seves filles, Rosalina (Núria Deloufeu) i Cèlia (Sílvia Forns). Oriol Casals és Roland, l’enamorat de Rosalina, i Jordi Robles Oliver, el seu germà dolent. Jacob Torres en Jaques, un altre dolent al que costa molt trobar alguna cosa positiva. “Una de les màximes d’en Dugald és trobar la part positiva de cada personatge, però amb aquest misogin costa molt!”. I si hi ha dolents, hi ha lluita. L’encarregat de la lluita escènica és Guillem Fernàndez-Valls, que interpreta Carles i Silivi i que “no para d’anar per terra en tota l’obra”. La música ve de la mà d’Irene Jodar i Carol Rovira, Febe i Constança, amb el clarinet i el violí. Rovira, que s’ha encarregat de la composició, explica que hi ha temes cantats i temes musicats amb un to de música tradicional catalana, a petició de Bruce-Lockhart. Emilià Carilla és Adam i Joan Díez el bufó, que no pot faltar en una comèdia com aquesta, amb lluita, disputes de poder, però també riures, un casament i final feliç.
SALES PETITES, OBRES GRANS
Les sales petites (o de proximitat, alternatives, digueu-ne com vulgueu) estan fent un esforç descomunal per portar obres de gran format als seus escenaris. Veníem d’un final de temporada amb obres de dos i tres actors, però ara la petita sala del Círcol Maldà acull Nit de Reis amb deu actors, la minúscula Sala Atrium té en cartell Hamlet, la seva producció més ambiciosa amb sis actors, el Teatre Tantarantana hi té els Parking Shakespeare amb un Eduard II de vuit actors i el Teatre Akadèmia aquest Com us plagui amb onze actors. Per molts d’ells, ens diuen, això és “una superproducció”. Superproduccions que, a més a més, han coincidit en el temps apostant per obres de teatre elisabetià, ja siguin de Shakespeare o, en el cas del Tantarantana, per Marlowe (que, de fet, s’especula que era el mateix autor). “Tots volíem ser l’únic Shakespeare” reconeixia Mercè Managuerra a l’acabar la presentació de l’espectacle, però la unió de les quatre sales amb la ruta Shakespeare&Marlowe els ha donat molt bon resultat de difusió i comunicació. “És el primer pas, però no ens quedarem aquí” es mostra convençuda, “som sales germanes i és important que ens donem suport”.
Fotografies: Albert Mateo / Text: Mercè Rubià
Fantàstic, una versió del clàssic de Shakespeare renovada, més fresca que mai, de la mà de la nova traducció de Miquel Desclot i d’un director i uns actors amb una energia que arrossega.