Lluís Homar és Terra Baixa

Mercè Rubià

Marta, Manelic, Sebastià… Lluís Homar es posa a la pell de tots els personatges de Terra Baixa sota la direcció de Pau Miró.

TEATRE_BARCELONA-Terra_Baixa_Homar-REVISTA_2

LLuís Homar va interpretar el clàssic d’Àngel Guimerà amb només 17 anys. Feia de Manelic, el mateix personatge que l’any 1990 el va portar a l’escenari del Teatre Lliure en un muntatge dirigit per Fabià Puigcerver. Amb el primer, va decidir ser actor, el segon va convertir-lo en el “Manelic de Catalunya”. Ara, torna a portar a escena Terra Baixa, però no per enfrontar-se altre cop al paper de pastor, sinó per assumir, tot sol, el paper de Manelic, Sebastià, Marta i fins i tot el de la ingènua Nuri. I és que, diu Homar, no volia ser un personatge, volia ser Terra Baixa, un món on s’enfronten la llum i l’obscuritat, l’amo i el pastor.

Pau Miró, director de l’obra, en col·laboració amb el mateix Homar, han adaptat la peça respectant totalment l’argument de l’obra i sense tergiversar els personatges, però centrant-se en allò que consideren més essencial, el triangle Sebastià-Manelic-Marta. La lectura que n’han fet, però, és actual. Asseguren que no n’han canviat el llenguatge, però que “afrontar cada personatge entenent que no està fets d’una sola peça, que participa de la complexitat i mostrar-ne els seus matisos” és la manera d’apropar aquesta història als nostres dies. Per què transformar aquest text en una sola veu? Miró considera que precisament “aquesta solitud dalt de l’escenari permet mostrar amb més claredat la complexitat que hi ha en cada persona i focalitzar la lluita interna que es produeix en cadascú de nosaltres”.

Sílvia Pérez Cruz serà l’únic acompanyament d’Homar, amb una cançó composada especialment per aquest muntatge. L’espectacle, que s’estrena al Temporada Alta de Girona, farà temporada al Teatre Borràs ni més ni menys que dos mesos, del 12 de novembre a l’11 de gener.

TEATRE_BARCELONA-Terra_Baixa_Homar-REVISTA_1

Text: Mercè Rubià

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Comentaris
  • María Pazos Paz

    Es una obra fantástica y Lluís Homar está increíble. No os la perdáis.

    Respondre
    15/11/2014
Enllaç copiat!