My OnlyFans aterra al Teatre Gaudí amb una idea clara: “Tots tenim secrets amagats”. Escrita per Agustí Franch i dirigida per Xènia Reguant, és una comèdia amb aires de vodevil sobre els secrets que amaguem, siguin petits o grans, inconfessables o aparentment banals, i sobre la contradicció de reclamar una sinceritat absoluta als altres mentre sovint ens costa assumir-ne les conseqüències.
“Volíem parlar de les relacions de parella, posar sobre la taula secrets i veure com els afrontava cadascun dels personatges”, comenta l’autor. A l’obra, el Sisco i l’Eli es retroben amb l’Eusebi, un vell amic que els cita en una sala de teràpies alternatives. Allà coneixeran una dona peculiar que els obrirà la porta a un viatge interior inesperat i revelador, en què es posaran a prova les seves relacions, les seves pors i les seves certeses.
Per a Franch, però, el més interessant no és el secret en si, sinó la contradicció que desperta. L’autor vol explorar aquesta necessitat de l’ésser humà de saber-ho tot de la parella i, alhora, la dificultat de gestionar les conseqüències d’aquesta sinceritat quan arriba. També té clar que, sovint, aquestes màscares neixen de la por i de la inseguretat. “Al final, el que sosté la nostra vida és un conjunt de coses que ens fa molta por canviar. Si tu et sents insegur amb un tema, penses que, si el treus a la llum, a la teva parella tampoc li agradarà i que la perdràs. Aquesta por és la que fa que amaguis determinades coses”, reflexiona.
“Volíem parlar de les relacions de parella, posar sobre la taula secrets i veure com els afrontava cadascun dels personatges”
“Suposo que l’amor pur hauria de ser així: acceptar la persona amb qui estàs amb tot, tot, tot”, afegeix. Ara bé, també defensa que els secrets són sempre relatius. “No podem decidir si acceptem o no una cosa sense saber-ne el context. No es pot ser tan radical. Les coses són molt més complicades”. Un secret pot no significar res per a una persona, mentre que per a una altra pot significar-ho tot.
L’autor insisteix que no escriu per donar lliçons, sinó perquè el públic s’ho passi bé. Tot i que l’obra pot convidar a reflexionar sobre les relacions, la confiança i les màscares que tots portem, la seva principal aposta és la comèdia, amb un repartiment especialment preparat per defensar-la. “A l’escenari tens quatre persones, Anna Barrachina, Míriam Tortosa, Isidre Montserrat i Elías Torrecillas, que dominen la comèdia d’una manera brillant”, destaca l’autor.
Més informació, imatges i entrades:
