El Liceu recupera la producció més original de ‘Les contes d’Hoffmann’

Redacció

L’òpera Les contes d’Hoffmann, de Jacques Offenbach, torna al Gran Teatre del Liceu en una producció de 2002 de Laurent Pelly, amb reposició de Christian Räth i llibret de Agathe Mélinand. La versió que es veurà del 18 de gener a l’1 de febrer serà “més propera a l’original”, segons els responsables del muntatge, i uns deu minuts més curta en compliment de les restriccions per la pandèmia.

Les contes d’Hoffmann és un drama sobre la impossibilitat de ser estimat. La història narra els infortunis del poeta Hoffmann, obsessionat amb triomfar en l’amor, a través de tres històries inspirades per tres dones: la freda Olimpia, la fràgil i innocent Antonia i la cruel Giulietta. Al repartiment hi haurà els tenors John Osborn i Arturo Chacón-Cruz com a Hoffmann, Ermonela Jaho en el paper d’Antonia, Olga Pudova i Rocío Pérez interpretant Olympia i Nino Surguladze i Ginger Costa-Jackson posant veu a Giulietta.

Representada 25 ocasions a Barcelona, el públic podrà retrobar-se ara amb una creació artística que Mélinand ha descrit com a “especial” perquè l’obra, inacabada per la mort del compositor l’any 1880, s’ha finalitzat com els repositors consideren que “el compositor la volia”. Ha recordat que la família d’Offenbach va donar totes les partitures a Ernest Guiraud, que va escriure versions “recitatives”, mentre que el que Offenbach volia eren “diàlegs parlats i música”, aspecte recuperat per Mélinand a l’hora de fer la producció. “La música i la història intenten acostar-se una mica més a l’original”, ha dit.

Pel que fa a l’òpera, ha explicat que a Barcelona es veurà un versió més fosca del muntatge que s’allunya dels contes còmics i divertits que s’han vist en altres ocasions. Mélinand ha recordat que la inspiració del compositor per a aquest espectacle li va venir immers en l’alcoholisme i en la malaltia. “Ell volia anar a l’Opéra Comique de Paris i fer una òpera seriosa, però malauradament va morir abans”, ha recordat. D’aquesta manera, ha convidat a interpretar aquesta Les contes d’Hoffmann com un univers màgic que aspira a ser una “òpera total”. També ha convidat a llegir l’òpera, en temps de pandèmia, com una necessitat col·lectiva que fa evident que la humanitat “no només necessita menjar, beure i quedar-se a casa”, sinó que “alguna cosa l’empeny a veure espectacles plegats”.

Una estructura “molt peculiar”

En aquesta producció, Offenbach situa Hoffmann com un poeta i compositor maleït que evoca el seu passat amorós i condueix els espectadors a través d’un univers en què els somnis i la realitat s’entrellacen. Segons el director musical del muntatge, Riccardo Frizza, es podrà veure una versió “sintètica” per donar temps els espectadors a tornar a casa seva, d’acord amb la direcció del teatre. El resultat serà una versió uns deu minuts més curta que s’ha aconseguit sense tallar escenes, però si reduïnt alguns diàlegs i tallants repeticions d’alguns cuplets.

En el terreny musical, Frizza ha destacat que és una òpera important perquè té una estructura “molt peculiar” de contes, molt ben diferenciats des del punt de vista dramatúrgic i musical. Ha remarcat que les diferents veus de dones produeixen una música en línies melòdiques totalment diferent.

Més info, imatges i entrades a:

Escrit per

Teatre Barcelona és el mitjà de comunicació escènic de referència a Catalunya. Cada setmana t’actualitzem amb les millors novetats, entrevistes, reportatges exclusius, seleccions d’espectacles, pòdcasts… No et perdis res del que passa a la cartellera teatral!

Articles relacionats
Els monstres i les pors de Josep Maria Miró

Els monstres i les pors de Josep Maria Miró

La por és una de les principals obsessions de la dramatúrgia de Josep Maria Miró. A El principi d’Arquimedes, que torna el 20 d’agost a l’Espai Texas, sospita d’un possible […]

Shakespeare a la fresca

Shakespeare a la fresca

Com cada estiu, Parking Shakespeare torna a omplir l’espiral del Parc de l’Estació del Nord amb teatre gratuït i a l’aire lliure. Del 3 al 28 de juliol, la companyia […]

Les engrunes del somni americà

Les engrunes del somni americà

Explica Sergi Pompermayer, que sempre ha tingut una relació especial, contradictòria amb el continent americà. Una relació que bascula entre l’amor i l’odi. Pel pare que venia d’allà i de […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!