LA PERLA 29

‘La tempestat’, entre els somnis i la realitat

A partir del 25 de juny, Oriol Broggi torna al Shakespeare de 'La tempestat'

Oriol Broggi ha estat un dels directors de teatre que millor ha adaptat les obres de William Shakespeare a casa nostra. Si més no, ha estat un dels qui més s’ha aventurat a fer-ho. Va demostrar-ho, primer, amb una adaptació d’El Rei Lear el 2008, i un any després amb una versió de Hamlet protagonitzada per un immens Julio Manrique que molts encara deuen recordar. En aquell moment, però, Broggi va tenir la mala sort que, mesos abans, havia passat pel Teatre Lliure la versió de Hamlet de Thomas Ostermeier, que va deixar de pedra a tothom, amb Lars Eidinger llepant l’espasa enfollit. I, és clar, després d’això, tot semblava poca cosa. Broggi, però, no va abaixar el cap.

Imatge d’assaig

Anys més tard, el 2021, tornar-hi readaptant d’una manera més crua i punyent el famós príncep de Dinamarca, aquesta vegada interpretat per un joveníssim i prodigiós Guillem Balart –actor que enguany hem pogut veure amb la companyia de Broggi, la Perla 29, fent Tots ocells. Ara, quatre anys després –i després de molts anys rondant-li pel cap–, Broggi presenta La tempestat, la darrera obra de teatre escrita en solitari per Shakespeare que ha estat considerada l’obra més literària de l’autor. La podrem veure del 25 de juny al 26 de juliol al Teatre de la Biblioteca dins del marc del Festival Grec, i serà protagonitzada per Lluís Soler, Xavier Boada, Babou Cham, Clara de Ramon, Eduard Paredes, Xavier Ripoll, Oriol Ruiz Coll, Jacob Torres i Ramon Vila, actors que donaran vida als personatges de Pròsper, Ariel, Miranda, Calibà, Sebastià, Antoni i tants d’altres.

Imatge d’assaig

La tempestat va estrenar-se per primera vegada l’1 de novembre de 1611 al Palau Whitehall de Londres, i de seguida va causar sensacions entre el públic i la crítica per la gran quantitat d’elements fantàstics que hi introduïa, un exercici excel·lent que cavalca tota l’estona entre la realitat i la ficció. Alguns, de fet, la consideraven com “una fantasia poètica”, el que els anglesos anomenen romance, perquè cadascuna de les escenes conté alguna pinzellada de fantasia que ens apropa a un món oníric deliciós sense deixar de banda la traïció i la venjança, temes recurrents en Shakespeare.

L’obra explica la història de Pròsper, antigament Duc de Milà, un vell que devora llibres de màgia i que és capaç de controlar i dominar éssers fantàstics i elements naturals com l’oratge i la mar. Quan el seu germà Antoni el desterra de la península Itàlica, ha de sobreviure com pugui en una illa deshabitada. Amb ell conviuen Miranda, la seva filla; Calibà, fill d’una bruixa; Ariel, l’esperit de l’aire i un grup de nimfes. Gràcies a la seva bona relació amb Ariel, Pròsper aconseguirà fer esclatar una gran tempesta que farà naufragar el vaixell on viatge Antoni. El drama és ben servit.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per

Graduada en Comunicació i Indústries Culturals per la Universitat de Barcelona i màster en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment es redactora de cultura de Vilaweb.

Articles relacionats
Persuadir amb els clàssics

Persuadir amb els clàssics

En aquesta edició del Grec sovintegen les propostes de direccions internacionals amb textos clàssics. Té la seva lògica: els grans títols tenen demostrat que poden fondejar a diverses profunditats i […]

L’impuls necessari

L’impuls necessari

El ballarí i coreògraf grec Christos Papadopoulos s’ha anat obrint pas entre els més destacables de l’actual escena contemporània, a partir del minimalisme, el gest matemàtic i la construcció d’espais […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!