Del 22 de gener al 2 de febrer, la Sala Atrium acull l’espectacle Infanticida, l’adaptació de tot un clàssic de la literatura catalana que compta amb un equip de luxe per acostar als nostres dies la veu de Caterina Albert, una autora excepcional, exponent del modernisme literari català.
Neus Pàmies i Gerard Marsal interpreten el text i la música en directe a l’obra dirigida per Marc Angelet on grans noms propis de l’escena teatral catalana com Marc Rosich en signa l’adaptació i dramatúrgia; i on la composició musical és a càrrec de Clara Peya. Es tracta d’un espectacle en forma de monòleg musical on la veu d’una dona ens narra el capítol més dur i cruel de la seva vida. Una situació límit sota unes circumstàncies opressores que han empès la Nela, protagonista d’aquesta història, a cometre un crim terrible: l’assassinat del seu propi fill.
Caterina Albert ens mostra la Nela com una dona valenta i apassionada, una dona que s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera pròpia de ser, per la necessitat d’enamorar-se i alienar-se de la seva pròpia realitat. Albert va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal. L’autora qüestionava així dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat presentant-la com un ser salvatge i apassionat en oposició a l’ésser feble i tendre “per naturalesa” que havia jugat fins ara el rol femení.
La mateixa companyia explica així perquè han decidit portar a escena aquest text:
‘Alçar la veu de Caterina Albert avui ens sembla més necessari que mai. Avui que ens adonem que els clixés femenins i de feminitat segueixen sent vigents i que la condició femenina comporta encara moltes limitacions. Avui que seguim vivint en una societat repressora i castradora de les llibertats més bàsiques. Alçar la seva veu avui, ens sembla un deure’, han explicat.
El monòleg té un contingut rítmic/musical propi, donat per l’escriptura en vers blanc (decasíl·labs) i això els ha permès d’aprofitar aquesta potencialitat per a musicar-lo sencer, construir un relat musical complet i convertir-lo en una estructura d’una “òpera clàssica”, on poder jugar amb l’alternança de parts melòdiques amb fragments de recitatiu o prosa musicada. La posada en escena de l’espectacle converteix l’Atrium en una sala d’interrogatoris i els espectadors en espies que, a través del vidre opac, assisteixen al relat de la protagonista que ens explicarà el succeït amb l’ajuda de flashbacks i salts temporals.
