La incomoditat és un ingredient clau de la poètica de la performance, és el dard del discurs que es construeix en l’actuació i el nucli de l’experiència estètica de l’espectador; la performance no busca bellesa –com a mínim no el tipus de bellesa a què estem acostumats–, sinó que busca performar una veritat –accionar que es diu ara–, fer-la present a través de les mateixes accions. Aquestes accions poden incloure tota mena de llenguatges, sigui el cos, el text, el so, la imatge, etc. En aquest sentit, la radicalitat de l’acció performàtica –que trenca totalment l’esquema de la representació teatral–, es converteix en el vehicle de discursos radicalment polítics que denuncien l’estructura mateixa de la nostra vida en comú, sigui el capitalisme, el patriarcat o la dominació cultural.
A You don’t look Arab, el centre de la diana és el supremacisme blanc, sense concessions ni embuts: “Que t’ofenguis quan diem que ets blancx és pura fragilitat blanca.”, com es diu a la sinopsi. Aquest és el darrer espectacle de Queer Falafel, l’artista libanès queer, decolonial i multidisciplinar Anthony Kmeid, establert a Barcelona des del 2014, al que hem pogut veure a la Sala Fènix amb Los papeles (2018) i Tecnòcrata (2021), al Barcelona Districte Cultural o al Mercè Arts de Carrer, en aquest últim amb l’obra Paremeu (2019). Les seves peces també s’han vist a Berlín, París, Atenes, Amsterdam, Ho Chi Minh (Vietnam), Nida (Lituània), i també a Beirut, capital de la seva terra. You don’t look Arab aterrarà a l’Antic Teatre a partir del 4 de setembre, després d’haver estat a la Sala Perifèria Cimarronas, l’Ehz Festival de Baiona i el Festival d’Avinyó (França), cosa que es diu aviat.
En aquesta solo, recomanat per majors de divuit anys, Kmeid desplega totes les seves facetes artístiques: arts visuals, música en viu, cos i text. L’artista darrere la màscara de Queer Falafel es va formar en dansa clàssica i balls de saló, va fer la carrera d’Audiovisuals a l’Acadèmia Libanesa de Belles Arts, va cursar un Màster de direcció de cinema a París i el Laboratori de Teatre Corporal Dramàtic a Barcelona. Tots aquests llenguatges, sumat a la seva experiència de vida i a les seves inquietuds per la qüestió de la identitat –des d’una perspectiva no binària del gènere i antiracista i decolonial de l’ètnia–, l’han portat a redescobrir-se com a artista i reafirmar-se en la seva manera d’expressar-se en escena. Podríem dir que You don’t look Arab és la culminació d’aquest procés.
Saber-se àrab, immigrant i artista queer en un món dominat per l’europeocentrisme i el patriarcat li permet exposar-se al públic com a tal i, per tant, exposar les misèries d’Occident a través seu. Així, mostrant-se al públic per mitjà de l’acció performàtica ens incomoda perquè ens fa sentir exposats a nosaltres mateixos: exposant la seva opressió, exposa els nostres privilegis. D’aquí també que totes les publicacions i textos de Queer Falafel acabin amb un FREE PALESTINE.
Més informació, imatges i entrades:
