MUSICAL

La faceta més feminista i ‘queer’ de la Jurado

'Cançons que acaben en fade out' es pot veure fins al 4 de desembre al Teatre Eòlia

Rubén Garcia Espelta

Quan pensem en la Transició espanyola, ens venen al cap cançons a associades amb missatges més o menys explícits de transgressió, progressisme i llibertat. Molts i moltes prenen com a referents Kaka de Luxe o Alaska y Dinarama, entre molts altres, però que ha passat amb altres figures del món de la cançó més popular com Rocío Jurado, María Jiménez o Mari Trini? Aquestes veus de la cançó popular no proposaven grans ruptures estètiques i musicals, sinó que, hereves de la copla, la balada romàntica i la cançó d’autor, van seguir una opció més tradicional, tot i que no menys reivindicativa. Aquestes són les figures que reivindica la companyia La Copla de Wisconsin al Teatre Eòlia amb l’espectacle Cançons que acaben en fade out, en cartell fins al 4 de desembre.

L’espectacle, guanyador de la Beca Odisseu 2022, neix d’una idea original de Salvador S. Sánchez, creada i interpretada per ell mateix, amb Cinta Moreno i Joel Moreno Codinachs. Sota la direcció Rocío Manzano, el muntatge analitza el paper que ha tingut la cançó popular espanyola en la reivindicació feminista i del col·lectiu LGTBI+. Mostra d’això en cançons que, alliberades del llastre tradicional franquista, es converteixen avui en odes a la masturbació femenina, a l’empoderament i al feminisme com Se acabó, Yo no soy esa, o Señora. “Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya ‘cañí’ i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan la Más Grande va cantar a l’empoderament  i Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal?”, explica la companyia.

Cançons que acaben en fade out qüestiona aquesta apropiació i reflexiona sobre com aquests missatges a ritme de copla durant la postguerra van filtrar-se per minar els principals canals de la moral dominant, però aprofundeix en el paper que ha tingut la cançó popular en l’educació sentimental de la dona, repassant aportacions d’experts com Manuel Vázquez Montalbán, Carmen Martín Gaite o Terenci Moix.


Cançons que acaben en fade out
proposa un repàs i anàlisi de 
cançons on descobrir que tot no és el que sembla i que moltes d’aquestes cançons d’aquestes veus més tradicionals poden ser més disruptives i transgressores que aquelles que la història a posat en un pedestal.
Més informació, imatges i entrades a:
Escrit per
Rubén Garcia Espelta TWITTER

Periodista i gestor cultural. Responsable de continguts editorials de TeatreBarcelona.com Ha treballat a mitjans com Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Articles relacionats

Joan Pera: “Necessito ser jo mateix a l’escenari'”

Joan Pera, nascut a Mataró el setembre del 1948, és un dels actors més estimats dels escenaris catalans. Don Joan, La extraña pareja, La jaula de la locas, No et vesteixis per sopar, Matar al presidente, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!