DANSA FAMILIAR

La dansa familiar, en crida i cerca

Quina dansa familiar trobarem aquest hivern a la cartellera barcelonina? Navegant per les programacions es detecta ràpidament que el gènere no ocupa un espai preferencial. N’hi ha motius. Per sort, també hi ha excepcions

Núria Cañamares

El Mercat de les Flors (la Casa de la Dansa) n’és el màxim exponent i la inclou dins la seva programació estable des del 2006. Compta amb dos itineraris: el ZeroCinc (sobretot entre tres i cinc anys) i el Talla Única (a partir de sis anys). S’hi podran veure Los protagonistas d’El Conde de Torrefiel (del 27 al 30 de desembre, del 2 al 4 i del 7 al 8 de gener), Plàncton de Big Bouncers-Anna Rubirola (del 2 al 4 i el 7, 8, 14 i 15 de gener), Loop d’Aracaladanza (7, 8, 14 i 15 de gener), Hocus Pocus de Cie. Philippe Saire (21 i 22 de gener) i Constel·lació Olga de Soto: Incorporar/KIDs d’Olga de Soto (11 i 12 de febrer).  

Un altre teatre explícitament sensibilitzat amb el gènere és el SAT! Sant Andreu Teatre, amb la programació familiar i de dansa a l’ADN de la seva línia artística. De fet, està especialitzat en públic familiar des del 2012 (i des del 2014 impulsa el Cicle Remenuts per a infants de zero a cinc anys). Aquest hivern oferirà tres peces: Spiralis de Bool (27 de novembre), Blink Màgic de Blink Flash (18 de desembre) i Sr. W de Kiko López (28 i 29 de gener). 

Esmentats el Mercat i el SAT!, clissar dansa familiar (en estat pur) es converteix en tot un treball arqueològic que requereix fe i perseverança a parts iguals, ja que es programa amb comptagotes. En general, l’escena familiar se centra en el teatre de titelles (a La Puntual o a la Sala Fènix), el teatre musical (al Jove Teatre Regina o al Teatre Apolo), la màgia (al Teatre Victòria) –per citar-ne alguns–, o bé es caracteritza per la seva multidisciplinarietat amb propostes ben variades al Romea, Poliorama, TNC, Lliure, L’Autèntica, Goya… amb poc espai per a la dansa.

No obstant això, hi ha troballes com ara les que arriben a través de la productora Som-hi Dansa, que portarà Els tres mosqueters al Teatre Condal (fins a l’11 de desembre) i El trencanous a l’Aquitània Teatre (entre el 4 de desembre i el 29 de gener). La dansa també tindrà un pes rellevant en alguns muntatges d’El Petit Liceu, com Miralls (del 13 de novembre fins a l’abril).

Poca producció per a poca oferta i demanda

“Claríssimament se’n podria programar més, hi ha un públic i una necessitat. El gran format és el que més costa, però hi ha molts formats interessants”, afirma la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit. “Al Mercat intentem oferir un ventall ampli i molt seleccionat de propostes que en altres llocs no tindrien suport. És més fàcil programar una dansa familiar més narrativa. La nostra vol donar un altre tipus de mirada, més abstracta i per a totes les edats.” Alhora, Margarit destaca el treball de públics i educatiu amb programes d’acompanyament a l’espectador com Una Horeta Abans, Dissabtes amb Taller o Vacances amb Taller (precisament del 2 al 4 de gener s’organitzarà el taller de dansa i arquitectura Fer espai amb Quim Bigas i Carme Torrent).

El Mercat de les Flors aposta per propostes visuals i jocs a l’entrada de l’espectacle

Al SAT! es programa dansa familiar un diumenge al mes, intercalant-la amb la resta de programació per a aquesta franja. Des dels darrers anys les arts del moviment (amb espectacles de circ i visuals) s’han incorporat a l’etiqueta de la dansa, tant per donar-los cabuda –necessiten igualment d’un circuit per existir– com perquè, com diu el seu director, “actualment hi ha escassetat d’espectacles de dansa per a petitons”. Òscar Rodríguez observa que, així com fa uns vuit anys moltes companyies de dansa en situació precària van veure una oportunitat en el familiar, des de fa dos o tres anys –amb afectació directa per la covid– s’està produint menys. “Es produeix poc i la gent tampoc hi va gaire. Al públic, la dansa li costa i, en familiar, no s’acaba d’entendre. Els aforaments reduïts funcionen molt bé, com quan ho fem a l’escenari, però 300 localitats costen més d’omplir”.

El SAT! és un espai adaptat a les necessitats de les criatures

Gisela Juanet, coordinadora de projectes a Viu el Teatre, és una enamorada de la dansa, però es troba amb el hàndicap de les petites dimensions dels escenaris del Romea i el teatret del Turó Park per programar-la. “Les fitxes tècniques requereixen uns mínims que no són fàcils de complir”, apunta. “Des de la iniciativa social hem de posar el nostre gra de sorra, però costa molt convèncer el públic. En el cas del Petit Romea hem trobat l’equilibri programant dansa a la festa d’inauguració que vam el 27 de novembre amb Migrare de cia. Maduixa”.  

El Petit Romea de Viu del Teatre proposa espectacles familiars a l’escenari del Teatre Romea

La programadora del Petit Poliorama, Anna Victori, s’enfronta al repte d’omplir una sala de 705 localitats des de l’àmbit privat (Tres per 3). A més de la complexitat per trobar dansa de gran format, suposa una forta inversió en campanya publicitària. Per això busca propostes “adreçades al gran públic”, com els concerts familiars i els musicals. El familiar és una línia de programació important del Teatre Poliorama des del 1996 i, si bé puntualment ha encaixat alguna peça de dansa com Dansa per tutti de Sol Picó i Edu Pericas o Pinocchio de Roseland Musical, resulta una aposta difícil d’assumir.

Articles relacionats

Shakespeare, Verdi… i Plensa!

És una enorme notícia que Macbeth torni al Liceu! I no ho dic només perquè aquesta sigui la meva òpera preferida de Giuseppe Verdi -amb permís de Rigoletto-, sinó perquè, […]

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!